Pedri no forma part del grup que considera imprescindible l'arribada de Rodri al Barça. Ningú dins del vestidor discuteix la qualitat del migcampista del Manchester City, però el canari coneix millor que molts les conseqüències tàctiques que pot tenir compartir equip amb ell. La seva experiència en la selecció espanyola ha deixat dubtes que ara apareixen davant un possible fitxatge.
Amb el Barça, Pedri gaudeix de total llibertat per baixar, participar en la construcció i decidir on rebre. Hansi Flick ha construït bona part del joc al voltant de la seva capacitat per aparèixer contínuament prop de la pilota. Amb Espanya, en canvi, la presència de Rodri com a organitzador principal modifica aquesta estructura i obliga el canari a jugar diversos metres més amunt, on no sempre troba la mateixa continuïtat.
Amb Rodri canvia completament la seva posició
Rodri necessita intervenir constantment per controlar el ritme. Rep entre centrals, organitza la sortida i decideix cap a on ha d'avançar l'equip. Aquesta funció ocupa espais que Pedri també utilitza al Barça per acostar-se al pivot, superar la primera pressió i començar les jugades. Quan tots dos coincideixen, el canari ha d'allunyar-se de la pilota i assumir un rol més semblant al d'un mitjapunta.
Luis de la Fuente ja ha reconegut que Pedri no pot jugar exactament igual amb Espanya que amb el seu club. Aquesta diferència explica part del seu rendiment irregular amb la selecció. Mentre al Barça apareix com un dels migcampistes més dominants d'Europa, amb Espanya ha arribat fins i tot a perdre la titularitat quan no aconsegueix adaptar-se a una funció més avançada.
Flick hauria de trobar una solució
La possible arribada de Rodri obliga Flick a resoldre aquest problema abans d'apostar per una inversió enorme. El tècnic podria permetre que tots dos intercanviessin altures, utilitzar un centre del camp més flexible o envoltar-los de jugadors capaços de compensar els seus moviments. El que Pedri no vol és quedar desplaçat cap a una zona on participa menys i perd influència.
Per això la seva postura no és una oposició frontal al fitxatge. Rodri milloraria el Barça per experiència, equilibri i capacitat defensiva, però també canviaria una estructura que actualment permet al canari mostrar la seva versió més brillant. Pedri sap perfectament què passa quan deixa de ser el migcampista que dirigeix cada possessió. Ho viu amb Espanya i no vol repetir-ho durant tota la temporada. Si Rodri arriba, Flick haurà de demostrar que pot reunir dos organitzadors sense sacrificar el futbolista que ja domina el sistema blaugrana. El fitxatge seria espectacular, però Pedri necessita garanties que el seu millor futbol continuarà tenint espai.