El FC Barcelona va vèncer el Girona (2-1) en l'últim sospir gràcies a un gol de Ronald Araújo, però el resultat no tapa una evidència: l'equip va patir en defensa. La parella de centrals Pau Cubarsí–Eric García va acumular metres a contrapeu, obligada a corregir massa vegades i lluny de la serenitat que exigeix un partit gran. El problema, però, va néixer sobretot per fora: la banda esquerra va quedar exposada i el Barça va concedir avantatges que el primer Clàssic de LaLiga 2025-26 no perdonarà.
El focus se situa en Alejandro Balde, encara lluny de la seva millor versió. Superat en diverses accions, va encadenar pèrdues i dubtes en el timing dels duels. El senyal més clar va arribar a la segona part: Balde va ser substituït per Gerard Martín, moviment que va confirmar la preocupació del cos tècnic amb l'estat del lateral. A l'altre costat, Jules Koundé tampoc travessa el seu pic físic i l'equip ho nota: el carril dret va patir en vigilàncies i cobertures.
Un problema de carrils que crema els centrals
Amb els laterals patint, Cubarsí i l'Eric van quedar exposats a curses cap enrere i a situacions d'inferioritat després de cada pèrdua. La línia es va partir amb facilitat i els centrals van haver de defensar massa temps en igualtat, un context en què qualsevol error de lectura es paga car. La conseqüència: més àrea pròpia defensada, més centres per rebutjar i menys control emocional del partit.
No va ajudar la seqüència de petites descoordinacions: basculacions tardanes, poca ajuda exterior de l'extrem en primera pressió i dificultats per fixar altures en sortida. El Barça va necessitar acumular efectius a la seva pròpia frontal per resistir fins que Araújo va decidir el marcador en el tram final. El balanç és clar: es va guanyar, però el sistema defensiu no va funcionar.
El Clàssic exigeix la millor versió de Balde (i respostes al lateral dret)
A una setmana del Clàssic, el diagnòstic és nítid. El Barça necessita recuperar Balde: més explosivitat per tancar per fora, millors perfils corporals en l'un contra un i agressivitat per atacar l'espai a l'esquena del seu extrem. El seu impacte no és només defensiu; quan Balde guanya la primera acció, l'equip surt més net i descansa amb pilota. Si no apareix el seu millor nivell, Gerard Martín entra en l'equació com a alternativa d'emergència.
A la dreta, Koundé requereix un pla de proteccions: ajudes més properes de l'interior, escalonament de l'extrem i cobertures del central del costat fort. Amb Cubarsí i Eric com a parella aquest cap de setmana, l'ajust de rols (qui salta, qui tanca, qui guarda àrea) serà determinant per no repetir les esquerdes vistes davant el Girona. El triomf agònic deixa una lliçó immediata: si el Barça defensa com ahir, el Clàssic es farà molt llarg.