Dimecres, 16 de desembre de 2020, 10:00h. Ens desplacem fins a Sabadell per entrevistar Oleguer Presas, exjugador del Barça i de l'Ajax, per parlar sobre el seu últim projecte dedicat a futbol formatiu i valors i també per conversar dels temes que vagin sorgint.
Quedem al Santuari de la Salut, una zona verda al costat de Sabadell. "Aquí estarem molt tranquils", assegura mentre veiem els pocs excursionistes que hi són presents, que gaudeixen d'un matí assolellat i sense gaire fred per ser al Vallès Occidental un dia de desembre.
Oleguer Presas, durant l'entrevista / Maria Contreras
Passegem breument fins a trobar-nos amb un lloc ideal per asseure's. Des del primer moment vam poder comprovar la senzillesa i el tracte proper de l'Oleguer, un jugador que va ser titular a la final de la Champions de París de 2006 i que va suposar la segona Orelluda que va conquerir el Barça a la seva història.
Però això de les estadístiques, dels títols, i en definitiva, d'haver estat futbolista del primer nivell, no ha canviat mai la manera de ser del sabadellenc. Va gaudir molt amb el futbol, però al final, va veure que l'esport d'elit no el deixava gaudir de les altres parts de la vida que tant li agradaven.
Amb 31-32 anys va decidir penjar les botes. "El fet de dedicar-me al futbol implicava fer unes renúncies. Però hi ha un dia que arriba el moment i prefereixo fer totes aquestes coses, no renunciar a tot el que estic renunciant i gaudir d'una altra manera de la meva vida personal", afirma. De ben segur que si hagués volgut el 2011 encara tenia uns quants anys més per seguir a l'esport rei.
Les respostes són argumentades, amb exemples i context perquè quedi ben clara la seva visió i no refusa cap qüestió. També sobre política, un tema que ho és tot i en què ell sempre ha mostrat la seva ideologia, sense importar-li les crítiques.
Oleguer Presas, després de l'entrevista / Maria Contreras
Haver rebutjat anar a la selecció espanyola és quelcom que no hi ha per tant, segons Presas, i és que ell ho veu com la cosa més normal del món. "Si no sents els colors, no hi vas". No va entendre tot el rebombori mediàtic que es va generar.
En la mateixa línia, és prou coneguda la seva implicació amb el moviment català. "Per canviar les coses hem de mullar-nos i implicar-nos", confessa. Ja havia explicat que ell no hauria jugat l'1 d'octubre al Camp Nou, en aquell partit del Barça contra Las Palmas, però d'altra banda assegura que veure el Barça no és cap prioritat per ell. "Si no el miro, no passa res".
Directament passa de tenir xarxes socials, prefereix les relacions personals, les converses de tu a tu, poder xerrar de tot i enriquir-se mútuament. Compartir una estona amb ell ha estat un plaer. Gràcies, Oleguer.
Imatge principal: Oleguer Presas, al Santuari de la Salut / Maria Contreras