El Barça ha tornat a recuperar sensacions contra l’Elx (3-1) després de la derrota al Clàssic. L’actuació de l’equip no ha estat brillant, però sí efectiva per sumar tres punts i situar-se a cinc del Reial Madrid. El partit s’ha decidit més per la diferència de qualitat que no pas de joc i, a més, hi ha hagut un suspens que comença a ser habitual. La resta, amb algunes grans actuacions, diversos jugadors notables, alguns que han estat bé i algun, simplement, suficient.
Els tres millors del partit
El millor jugador, com ja comença a ser costum, ha estat Fermín López. El migcampista andalús, un altre cop titular, ha signat dues assistències —la segona, magnífica, a Rashford— per tornar a demostrar que mereix un lloc fix a l’onze. No només pels números, que també, sinó per la seva manera d’interpretar el joc, moure’s entre línies i connectar la zona de creació amb l’atac. També han destacat Frenkie de Jong i Lamine Yamal. El neerlandès ha aportat pausa i equilibri en un partit on faltava el seu soci habitual, Pedri, baixa per lesió. En un enfrontament amb moltes transicions, Frenkie ha estat clau per controlar els temps a través de les seves conduccions.
Pel que fa a Lamine Yamal, ha anat de més a menys. Ha completat una primera part molt activa, demostrant que tenia entre cella i cella retrobar sensacions després del mal partit contra el Reial Madrid. Ho ha aconseguit amb un gol al minut 9, celebrant-lo amb un petó a l’escut. Durant els primers 45 minuts ha estat elèctric i desequilibrant, com és habitual en ell. A la segona part, però, ha participat menys: li han arribat poques pilotes i, en les que ha intervingut, no ha estat tan fi. Tot i això, ha tornat a veure porteria i ja acumula 4 gols i 4 assistències aquesta temporada.
Bones actuacions generals
Altres jugadors que han mostrat un bon nivell han estat Balde, Eric Garcia, Casadó, Rashford i Ferran Torres. El lateral esquerre ha signat un partit molt complet, especialment en atac, i fins i tot ha assistit Lamine en el primer gol. Eric Garcia, per la seva banda, ha tornat a ser el central més solvent de l’equip i demostra, jornada rere jornada, que mereix un lloc fix a l’onze titular. Casadó, titular per la baixa de Pedri, ha anat de menys a més i s’ha retrobat amb una bona versió d’ell mateix, mostrant criteri i personalitat amb la pilota.
Pel que fa a la davantera, el partit de Rashford ha estat caòtic —com és habitual en el seu estil—, però també efectiu. Ho ha intentat de totes les maneres possibles, potser amb un excés de verticalitat, però finalment ha acabat marcant un gran gol amb l’esquerra. Ferran Torres, per la seva banda, ha transformat la primera ocasió que ha tingut i n’ha desaprofitat una altra de claríssima que ha aturat Iñaki Peña.
Problemes al darrere: Araujo, el suspens
Pel que fa a la porteria, Szczesny no ha tingut responsabilitat en el gol rebut. El polonès no ha pogut fer res en l’acció i, de fet, n’ha evitat un altre amb una gran aturada prèvia a una pilota que s’ha estavellat al pal. Qui segueix sense estar al seu millor nivell és Jules Koundé. Tot i que avui ha estat més fi, continua desconnectat i imprecís en algunes accions.
El suspens de la jornada, però, ha estat Ronald Araujo. El central, que ha tornat a la titularitat després d’algunes suplències, ha generat més dubtes que seguretat. El gol de l’Elx ha arribat pel seu costat: en una pilota llarga cap a Rafa Mir, l’uruguaià ha reclamat insistentment un fora de joc inexistent i no ha incomodat el davanter, que ha pogut marcar amb facilitat. Araujo hauria d’haver estat molt més intens en aquesta acció clau. En la resta del partit ha estat correcte, però l’error l’ha tornat a condemnar.