Els Jocs Olímpics abaixen el teló i ho fan redimensionant una sèrie d'esportistes que han destacat per sobre de la resta. Michael Phelps i Usain Bolt es retiren per la porta gran. Katie Ledecky i Mo Farah segueixen recopilant ors i la menuda gimnasta Simone Biles ha estat la gran revelació d'aquesta cita olímpica. 

Michael Phelps

El tauró de Baltimore ha participat en els seus cinquens Jocs Olímpics. D’aquell nen de 15 anys que es va enfundar el banyador a Sidney 2000 només en queda el nom. El nord-americà ha afrontat la cita com una redempció i una depuració personal.

Després d’anunciar que deixava les piscines el 2012 amb el millor palmarès olímpic, Phelps ha nedat a Rio per netejar la seva imatge –tacada per problemes amb l’alcohol i les drogues–, i demostrar-se, una vegada més, que pot seguir guanyant.

En les sis proves en què ha participat, ha aconseguit cinc medalles d’or i una plata. Fiabilitat gairebé absoluta. A més, el seu segon lloc –en els 100 metres papallona– va ser per culpa d’un jove nedador singaporès que va créixer idolatrant-lo. Una derrota poètica.

Michael Phelps deixa, ara de manera definitiva, la natació. I ho fa convertit en llegenda. Condició que li atorguen les 31 medalles olímpiques aconseguides en quatre Jocs diferents.

Usain Bolt

Un altre mite que s’acomiada a Rio. El velocista més gran de la història ha escrit una altra pàgina daurada en el llibre de l’atletisme. Bolt ha participat en tres proves (100 i 200 metres, i 4x100 relleus) i ha aconseguit tres ors. Tal i com va fer a Londres 2012. I a Pequín 2008. Una triple-triple corona inèdita.

L’extravagància, el domini de l’escena, l’autoconfiança i la solvència en els moments decisius diuen adéu per la porta gran. S’apaguen els llums d’un show que ha durat vuit anys i que ha enlluernat els campionats d’atletisme més importants del món. Bolt se’n va, però el seu record i els rècords es queden.

EFE

Katie Ledecky

19 anys i ja és la gran realitat de la natació nord-americana. Es va destapar a Londres 2012 i en aquests Jocs s’ha consolidat com el que és: una nedadora capaç de marcar una època. Ledecky ha participat en cinc proves i ha aconseguit quatre medalles d’or i una de plata.

L’ombra de Phelps és la més allargada de totes però Katie Ledecky té un futur més que prometedor. Ha establert quatre nous rècords. Dos olímpics i dos mundials en proves on explota tot el seu potencial: 400 i 800 metres lliures.

Simone Biles

L’estrella inesperada dels Jocs. Amb 19 anys, 1,45 metres d’alçada i 47 quilos, la gimnasta nord-americana ha estat la gran sensació d’aquesta cita olímpica. Per inesperada i explosiva. Simone Biles s’ha emportat cinc medalles, quatre d’or i una de bronze.

Convertida en la primera gimnasta en tota la història que guanya tres campionats mundials consecutius, s'acomiada de Rio deixant bocabadat mig món. Els experts assenyalen que combina a la perfecció força i flexibilitat, característica que l’ajuda a realitzar exercicis espectaculars. Tant a terra com sobre la barra.

Mo Farah

El fill adoptiu de Gran Bretanya li ha tornat a donar dos ors al Regne Unit. L’atleta Mo Farah, nascut a Somàlia, ha tancat amb els 5.000 metres un doblet històric a les proves de fons (també va ser campió dels 10.000). Històric perquè ja ho havia aconseguit a Londres 2012.

Amb 33 anys s’haurà de veure què li depara el futur i en quin estat físic arriba a Tòquio 2020 però Mo Farah ha tornat a donar la sensació que està un graó per sobre de la resta. Ja són quatre ors, quatre mundials i cinc europeus entre els 5.000 i els 10.000. Una gesta en majúscules.

Catalunya brilla

Mireia Belmonte

La nedadora de Badalona ha utilitzat aquests Jocs de trampolí per consolidar-se com l’esportista més important de la història olímpica espanyola. Belmonte ja sabia què era aconseguir una medalla en uns Jocs Olímpics. Ho va fer a Londres 2012 amb dues plates.

A Rio, Mireia Belmonte ha donat un pas més enllà aconseguint l’or a la prova dels 200 metres papallona. Només tres centèsimes la van separar de la segona posició. Tres centèsimes que donaven sentit a quatre anys de preparació.

Una lesió a l’espatlla ara fa poc més d’un any, posava en dubte el seu estat físic pels Jocs. La badalonina es va aconseguir recuperar a temps i al seu magnífic or, va sumar-li una medalla de bronze als 400 estils.

EFE

Saúl Craviotto

El palista de lleidatà representa millor que ningú l’esperit olímpic. Salta a les portades dels diaris cada quatre anys i sempre és per culpa d’una medalla. S’esforça en silenci i per devoció ja que combina el piragüisme amb la seva feina de Policia Nacional a Gijón.

Craviotto viatjarà a Espanya per recuperar l’uniforme i posar-se patrullar, però aquesta vegada ho farà amb un or i un bronze penjants al coll. Dues medalles aconseguides a Rio que se sumen a les que ja va guanyar a Pequín (or) i Londres (plata).