El Barça torna a moure's en aquest delicat equilibri entre ambició esportiva i la seva complicada realitat econòmica. En la planificació de l'equip, el desig Hansi Flick era el d'incorporar un davanter físic, dominant i amb capacitat de marcar diferències amb els seus gols. Noms com Erling Haaland i Harry Kane representaven exactament aquest perfil. Tanmateix, l'escenari que s'imposa als despatxos sembla molt diferent de l'imaginat i desitjat.
Hansi Flick havia traslladat una idea concreta sobre la peça que necessitava el seu atac. Per acceptar un davanter, havia de respondre al que ell demanava, ja que no vol mitges tintes en una posició que considera tan important. En aquest sentit, les necessitats del Barça portaven Flick a considerar que la clau estava en trobar un nou de màxim nivell, un top mundial indiscutible.
Del somni galàctic a l'opció de mercat
Tanmateix, la realitat és la que és per al Barça. Les operacions de Haaland o Kane, més enllà del component esportiu, xoquen frontalment amb la capacitat financera blaugrana. Traspassos multimilionaris, salaris descomunals i una competència ferotge de clubs amb múscul econòmic converteixen aquests moviments en escenaris pràcticament inabastables per al conjunt blaugrana.
En eixe context emergeix el nom de Dusan Vlahovic. Un davanter reconegut, amb experiència en l'elit europea, però situat en un esglaó clarament inferior al de les dos grans referències inicialment pretés per Flick. El contrast resulta inevitable. No es tracta del colp d'efecte somiat, sinó d'una alternativa marcada per l'oportunitat de mercat d'un jugador que pot arribar a cost zero. En can Barça prioritzen el fet que l'arribada de Vlahovic no altere les finances, per damunt del seu evident baixó de nivell respecte de Haaland i Kane, però la realitat és la que és i en can Barça han d'assumir que els fitxatges milionaris són molt llunyans ara mateix.
Hansi Flick, obligat a la resignació
Per a Flick, el moviment implica un exercici d'adaptació. El tècnic havia visualitzat un davanter de nivell superlatiu, però assumeix que el context obliga a reajustar les seves pròpies expectatives. Vlahovic no encarna l'ideal inicial, encara que sí ofereix atributs compatibles amb la idea que havia posat sobre la taula d'un perfil físic i amb ànima de rematador per fer les vegades de Lewandowski.
La direcció esportiva interpretaria l'operació com una oportunitat estratègica difícil d'ignorar. Incorporar un davanter internacional, en edat competitiva i sense desemborsament de traspàs, encaixa en la lògica de reconstrucció progressiva. Així doncs, entre el desig i la viabilitat, el Barça torna a estar obligat a triar el camí del pragmatisme.