El futbol és un esport de capricis, girs inesperats i, sovint, la constatació que el camí més tortuós acaba sent el més encertat. Durant l'estiu, el FC Barcelona es va embarcar en la frenètica missió de trobar un extrem esquerre d'elit, un jugador que aportés desbordament, gol i una dosi de desequilibri a l'esquema de Hansi Flick. El gran objectiu, el nom marcat en vermell a l'agenda de la direcció esportiva, era Nico Williams. Tot i això, l'operació, que va arribar a semblar encarrilada, es va trencar en l'últim moment, obligant els despatxos de Montjuïc a activar plans d'emergència.
Després de la garrotada de Williams, la mirada es va dirigir al talentós colombià Luis Díaz, del Liverpool. No obstant això, les exigències econòmiques inaccessibles dels reds ràpidament van fer inviable el fitxatge per a les malmeses arques culers, que van veure com el colombià acabava reforçant el Bayern de Munic. Davant de dos refusos de pes, el club es va trobar acorralat i va activar un "Pla C" que molts van veure amb escepticisme: la cessió de Marcus Rashford. Un moviment que, amb el pas dels dies, ha resultat ser un autèntic cop de genialitat.
El renaixement d'una estrella: Marcus Rashford, l'extrem més determinant de la Lliga
Catalogat per la premsa anglesa com un d'aquells talents precoços que s'estanquen després d'un prime fugaç, l'anglès semblava destinat a engruixir la llista de grans promeses que no acaben d'explotar de manera consistent. La seva sortida del Manchester United, on el seu rendiment havia caigut en picat, el va portar primer a l'Aston Villa, en una etapa de recuperació gradual, i d'aquí, el seu desig de provar sort en un gran projecte europeu, el va portar a Barcelona.
La confiança incondicional que Hansi Flick ha dipositat en ell, sumada a les inoportunes lesions que han minvat altres efectius ofensius, han catapultat el britànic a una nova dimensió futbolística. Rashford no només ha fet un pas endavant pel que fa a números, sinó també en jerarquia i lideratge. Mentre el jove prodigi Lamine Yamal es reincorporava al ritme competitiu després de superar la seva lesió, i a l'espera del retorn de Raphinha i la millor versió de Ferran Torres, l’'11’ blaugrana s'ha carregat l'atac a l'esquena.
Més gols generats i menys cost: el triomf del pragmatisme sobre el desig
El seu recent doblet en la fase de grups de la Champions League contra l'Olympiacos han demostrat que el 'mode golejador' de Rashford està més encès que mai. L'extrem no només anota, sinó que assisteix. Amb cinc gols i set assistències al seu compte particular, és actualment el jugador de la plantilla amb més participació directa en gols. Una actuació que li va valer la titularitat en el recent clàssic contra el Real Madrid, un partit on va tornar a ser clau en assistir Fermín López en l'únic gol blaugrana, deixant clar que està fet per als grans escenaris.
El contrast amb la situació de Nico Williams no podria ser més evident ni favorable als interessos del Barça. L'espanyol, que apuntava a ser l'estendard de la banda esquerra a l'Athletic Club, no travessa el seu millor moment. Minvat per continus problemes musculars des de la seva lesió amb la Selecció a l'aturada d'octubre, el de Bilbao amb prou feines ha aconseguit encadenar minuts de qualitat. La seva influència en el joc s'ha diluït, reflectint-se en uns registres discrets: un gol i dues assistències en set partits disputats, molt lluny de les mètriques que s'esperaven d'un jugador del seu caixet.