El FC Barcelona va aconseguir una victòria agònica contra el Girona gràcies a un gol de Ronald Araújo en l'últim segon. Un triomf que va donar oxigen a l'equip, però que també va deixar moltes ombres. Entre elles, l'actuació de Marcus Rashford.
En el primer temps, Rashford va actuar a la seva zona natural, l'extrem esquerre. Va intentar desbordar, va buscar diagonals i va provar sort amb una falta directa que es va estavellar al travesser. Va ser la seva única acció destacada. La resta del temps va passar desapercebut. Li va faltar espurna, velocitat, agressivitat. I el pitjor: no va estar encertat ni intens en la pressió. En definitiva, allò pel que el Barça va apostar fort per portar-lo.
Rashford només va millorar quan va jugar al centre de l'atac
A la segona meitat, Flick va decidir moure'l al centre de l'atac. I aquí va canviar el panorama. Rashford va generar més perill, va obrir espais i va tenir una ocasió molt clara que no va aconseguir concretar. Va jugar millor. Molt millor. El tècnic alemany ho sap: l'anglès se sent més còmode com a ‘9’ que a la banda. Tot i això, aquesta no era la idea inicial.
El fitxatge de Rashford es va justificar com una peça polivalent, capaç de donar descans tant a Raphinha com a Lamine Yamal. I, en casos puntuals, rellevar Robert Lewandowski o Ferran Torres al centre. Però aquesta versatilitat, que havia de ser la seva gran virtut, comença a convertir-se en un problema. En el cos tècnic hi ha divisió. Alguns creuen que ha de provar més temps com a davanter centre. En aquesta posició no se li nota una de les seves grans mancances: la falta d'implicació defensiva.
Rashford no està a l'altura en la posició per a la qual va ser fitxat
Els dubtes han arribat al despatx de Hansi Flick. El tècnic alemany, meticulós i exigent, ha començat a analitzar el seu cas en profunditat. Sap que Rashford té talent, velocitat i experiència, però també que el seu rendiment genera interrogants.
Al vestidor, diversos jugadors comenten en veu baixa la seva situació. Ningú no dubta de la seva qualitat, però alguns creuen que no s'ha adaptat ni al ritme ni a l'estil del Barça. I que la seva millor versió només apareix en una posició que només hauria d'ocupar ocasionalment. Flick, per la seva banda, encara confia a poder recuperar la seva millor versió, però el temps corre. Si l'anglès no reacciona aviat, podria perdre el seu lloc a l'onze i, el que és pitjor, la confiança de l'entrenador. Al centre jugarà poc. I deixa molt a desitjar davant del que se li exigeix a la banda.