Un ou, pa i un got de llet amb cacau. Aqueix era l'esmorzar dels jugadors del Barça en una època en la qual entrenar també significava ajustar el rellotge per a arribar després a la feina. La història del club conserva una escena concreta: el 29 de juliol de 1915, els 22 integrants del primer equip van disputar un partit d'entrenament a les sis del matí.
Perquè pogueren esmorzar, l'entitat va entregar una pesseta i mitja a cada futbolista. El menjar els esperava al bar del camp del carrer Indústria, on es desenvolupava bona part de la vida blaugrana. El menú permet acostar-se a la rutina d'aquells jugadors des d'un detall quotidià: què menjaven després de matinar per a jugar a futbol, abans de continuar amb les seues obligacions laborals.
Entrenar de sis a huit abans d'anar a treballar
En aquest sentit, l'horari tenia una explicació pràctica. Segons recull el mateix Barça en la seua recopilació històrica d'anècdotes, era habitual entrenar-se entre les sis i les huit per a encaixar després la jornada laboral. El futbol havia de trobar lloc al voltant de l'ocupació. Aquella trobada entre companys formava part d'una organització molt diferent de la que hui permet dedicar tota l'activitat professional a entrenar i competir.
D'aquesta manera, l'esmorzar ajuda a entendre l'esforç que suposava formar part de l'equip. Abans de començar a treballar, els futbolistes ja havien completat la seua activitat esportiva. La pesseta i mitja destinada a menjar reflecteix com el club atenia una necessitat immediata. Vista des de hui, l'escena té una cosa sorprenent: els qui defensaven la samarreta blaugrana havien de compaginar aquesta responsabilitat amb una altra ocupació que marcava els seus horaris.
El bar d'un camp que va veure créixer el Barça
L'escenari també explica aquell moment. El camp del carrer Indústria, situat en l'actual carrer París, va ser la casa del Barça entre 1909 i 1922. Conegut com l'Escopidora, va acompanyar el creixement d'una entitat que començava a consolidar-se esportivament i socialment. Les seues grades també van quedar vinculades a l'origen de la denominació de culers, pels espectadors que s'asseien sobre la tanca del recinte.
Així doncs, aquell ou amb pa i llet compta més que un costum alimentari. Situa el primer equip en un camp integrat a la ciutat i recorda una rutina condicionada per la feina. Un matí de juliol, 22 jugadors van matinar per entrenar-se i després van esmorzar amb l'ajuda del club.