El Barça va disputar tres partits contra l'Estrasburg, no en va perdre cap i va acabar eliminat per una moneda. Va succeir el 1965, als vuitens de final de la Copa de Fires. Molt abans de les fatídiques nits d'Anfield i Roma, el conjunt blaugrana va patir un desenllaç difícil d'imaginar avui, ja que després de no aconseguir resoldre l'eliminatòria sobre el camp, la seva continuïtat europea va quedar en mans d'un sorteig.
El primer matx va acabar 0-0 a França, el 20 de gener. La tornada es va celebrar el 10 de febrer a Barcelona i tampoc va deixar un guanyador: el resultat va ser 2-2. La igualtat va obligar a buscar una altra data i disputar un tercer partit. Els dos equips van haver de tornar a enfrontar-se per decidir una classificació que seguia oberta després dels partits previstos inicialment en aquella ronda continental.
El tercer partit tampoc va trencar la igualtat
En aquest sentit, el desempat del 18 de març oferia una última oportunitat per resoldre l'encreuament sobre el terreny de joc. Però el marcador va tornar a quedar-se sense gols. El Barça i l'Estrasburg havien encadenat tres empats i cap podia presumir d'haver derrotat l'altre. La resistència francesa mantenia bloquejada l'eliminatòria, mentre els blaugranes esgotaven una altra ocasió d'aconseguir el passi amb una victòria.
D'aquesta manera, la decisió va passar a dependre del procediment que permetia desfer aquella igualtat: una moneda a l'aire. El sorteig va afavorir l'Estrasburg i va deixar fora el Barça. Després de tants minuts intentant marcar diferències, la classificació va acabar depenent d'una cosa que els jugadors ja no podien controlar. Cap rematada, aturada o canvi tàctic podia modificar el resultat d'aquell últim tràmit que va tancar la seva participació europea.
Un gol va evitar repetir el desenllaç el 1966
El record resulta encara més cridaner perquè el perill de la moneda va reaparèixer l'any següent. A la final de la Copa de Fires del 1966, davant del Saragossa, l'empat també podia conduir a un sorteig. Així ho recull el relat històric del propi club sobre aquella conquesta. En aquesta ocasió, Lluís Pujol va marcar a l'últim minut de la pròrroga per establir el 2-4 definitiu i assegurar el títol.
Així doncs, el futbol europeu d'aquells anys podia portar una eliminatòria des de tres partits fins a una moneda. El Barça va patir aquest desenllaç el 1965 i va aconseguir evitar-ho el 1966. La caiguda contra l'Estrasburg conserva una singularitat: va marxar eliminat sense haver perdut un matx.