El Mundial de futbol, un dels esdeveniments esportius més importants del món, comença aquest dijous envoltat d’un soroll que no surt dels estadis, sinó dels controls migratoris, les prohibicions d’entrada i la tensió geopolítica. Els Estats Units, un dels països amfitrions del torneig juntament amb Mèxic i el Canadà, han convertit els dies previs de la competició en un test incòmode per a la FIFA: què passa quan la universalitat del futbol topa amb la política de fronteres imposada per l’administració de Donald Trump? Això és el que està passant i el màxim organisme del futbol mundial mira cap a un altre costat. El cas més visible és el de l’Iran, que es troba en guerra amb els Estats Units, tot i la fràgil treva que tots dos exèrcits se salten cada cop que ho consideren necessari. La selecció iraniana és objecte d’un bullying en tota regla, tot i que no és l’única. Així i tot, el Team Melli haurà de jugar en terra enemiga i abans que comenci la competició ja ha patit la pressió nord-americana tant al mateix equip com als federatius que l’acompanyen i també a l’afició que havia de donar-li suport.
Anar als EUA, jugar i tornar a Mèxic
La selecció iraniana va haver de canviar a última hora el seu campament base, inicialment previst a Tucson, Arizona, per instal·lar-se a Tijuana, a Mèxic. La decisió no és esportiva, sinó política i logística: la guerra entre Teheran i Washington, les restriccions migratòries imposades per l’administració Trump i la incertesa sobre els desplaçaments van fer pràcticament impossible una preparació normal en territori nord-americà. L’Iran va denunciar que els Estats Units han limitat els visats de la seva selecció per al Mundial a estades molt curtes, fins i tot de 24 hores en el cas dels jugadors, i que una part del cos tècnic i directiu continua sense autorització per entrar al país. Federació de Futbol de la República Islàmica de l’Iran (FFIRI) va acusar els Estats Units de tenir una “conducta venjativa” per haver negat els visats a “membres clau del cos tècnic i administratiu del seu equip. La paradoxa és evident. L’Iran s’entrena a Mèxic, però jugarà els seus partits de la fase de grups als Estats Units. El Team Melli jugarà els dos primers partits del grup G a Los Angeles —contra Nova Zelanda el 15 de juny i contra Bèlgica el 21— i tancarà la fase contra Egipte a Seattle el 26. Això obre un escenari insòlit: la selecció podria haver de viatjar el mateix dia dels partits, competir i marxar immediatament després per reduir al mínim la seva estada en territori nord-americà. En termes esportius, és un desavantatge clar. En termes simbòlics, és encara més potent: una selecció mundialista tractada com una presència tolerada, però no benvinguda.
🇮🇷 Iran has revealed that FIFA suddenly revoked the ticket allocation that had been assigned to its federation. 🎟️❌
— NextMex (@NextMexOficial) June 9, 2026
The restrictions don't end there. Iran's national team will reportedly not be allowed to stay overnight in the United States during the World Cup and will have to… pic.twitter.com/QLb3uc3NU9
L’equip aterra a Tijuana amb el 168 a la solapa
L’arribada de l’Iran a Tijuana el passat diumenge de matinada ja va tenir un fort component polític. Els jugadors van aparèixer amb insígnies a la solapa amb el número 168. Segons el Ministeri d’Afers Exteriors iranià, la xifra reprodueix un hashtag viral que recorda els 168 nens i nenes morts en una escola primària de Minab durant un atac aeri amb tres míssils Tomahawk dels Estats Units el 28 de febrer del 2026. El missatge és inequívoc: l’Iran no arriba al Mundial només amb una samarreta i una pilota, sinó també amb una denúncia política cosida al vestit.
From @TheAthleticFC: When the Iran team landed in Mexico for the World Cup, players wore pins that read "#168."
— The New York Times (@nytimes) June 9, 2026
The design commemorates the number of children killed at a school on the first day of the U.S.-Iran conflict. https://t.co/PGL50Lkw5y pic.twitter.com/RBCbzsTDkg
La FIFA retira l’assignació d’entrades pels aficionats iranians
Aquesta és la primera gran esquerda del relat oficial del torneig. La FIFA acostuma a proclamar que el futbol uneix, però el Mundial arrenca amb una selecció obligada a preparar-se fora del país on ha de competir i amb els seus aficionats atrapats entre la burocràcia, les restriccions i la diplomàcia. Perquè segons ha denunciat la federació iraniana, la FIFA ha revocat l’assignació d’entrades per als seus seguidors en els tres partits de la fase de grups. Cada federació té dret a distribuir un percentatge de l’aforament dels estadis, però l’Iran assegurava aquest dimarts que ja no pot garantir aquests tiquets als seus aficionats. En un comunicat, la FFIRI va assegurar que havia iniciat el procés de venda d’entrades pels seus partits, però que ara no les pot entregar als seguidors. Cada selecció disposa d’un contingent propi d’entrades: el 8% de l’aforament de cada partit. Aquest paquet correspon a la federació participant, que és l’encarregada de repartir-lo entre els seus aficionats d’acord amb els seus criteris interns. La federació iraniana no assenyala directament cap responsable de la retenció de les entrades, però parla “d’ingerència de consideracions polítiques" i va posar la pilota a la teulada de la FIFA. Reclama a l’organisme que governa el futbol mundial que faci respectar “els principis de neutralitat, equitat i les normes establertes” i que impedeixi que la política, la diplomàcia o les tensions entre estats acabin contaminant la competició.
Un davanter iraquià confós amb un terrorista
El problema no afecta només els seguidors. Periodistes, membres de delegacions i personal acreditat de països de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica han trobat obstacles per entrar als Estats Units. En el cas de l’Iraq, diversos integrants de la delegació van tenir problemes tot i que els futbolistes havien obtingut visats. El fotògraf oficial no va ser admès i va haver de tornar al seu país. Encara més greu va ser el cas del davanter Aymen Hussein, retingut i interrogat durant set hores a l’aeroport internacional O’Hare de Chicago després de ser confós amb un terrorista per un error d’identitat.
Aymen Hussein es la estrella de la selección de Irak en el Mundial de fútbol. Ha sido retenido y sometido a un interrogatorio de 7 horas de humillación por Estados Unidos. "Me han tratado como a un terrorista", ha denunciado. pic.twitter.com/ncuCFJcoqa
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) June 7, 2026
La deportació d’un àrbitre somali
També hi ha el cas de l’àrbitre somali Omar Abdulkadir Artan, un dels col·legiats designats per la FIFA per al Mundial. Els Estats Units li van denegar l’entrada, el van deportar a Turquia després de retenir-lo en una cel·la durant onze hores, sota la raó oficial de "preocupacions en la verificació d'antecedents", va ser declarat "inadmissible", i el seu paper al torneig queda en l’aire. És una imatge difícil de defensar per a una competició que presumeix de ser universal: un àrbitre seleccionat per dirigir partits d’un Mundial no pot accedir al país que n’acull una part essencial.
We are all Omar Abdulkadir. pic.twitter.com/7ViTatCWwC
— I.R. Iran in Tunisia🎒(تونس) (@IranembTun) June 9, 2026
El rerefons és més profund que una suma d’incidències administratives. Els Estats Units han aplicat una lògica de seguretat nacional sobre un torneig que, per definició, necessita fronteres obertes per a equips, aficionats, periodistes i oficials. El resultat és un Mundial amb seleccions de primera i de segona, on no tots els participants tenen les mateixes condicions per entrenar, viatjar, descansar o jugar. I aquí és on entra la FIFA. L’organisme que presideix Gianni Infantino havia estat taxatiu anys enrere, quan els Estats Units preparaven la candidatura conjunta amb Mèxic i el Canadà: qualsevol equip classificat, inclosos els seus aficionats i directius, havia de poder accedir al país amfitrió. “Si no, no hi ha Mundial”, va dir aleshores. Avui, però, la FIFA manté un silenci incòmode davant una realitat que contradiu aquell principi. La permissivitat de la FIFA no és menor. Acceptar que una selecció com l’Iran hagi de viure a Mèxic i entrar als Estats Units només per jugar és acceptar que la política migratòria d’un amfitrió condicioni la igualtat competitiva. Acceptar que aficionats i periodistes quedin fora és acceptar un Mundial parcialment filtrat per criteris polítics. I acceptar que un àrbitre designat no pugui entrar al país és assumir que ni tan sols l’organització esportiva controla del tot el seu propi torneig.
The World Cup visa mess is a story first and foremost about U.S. government policy. For this, FIFA cannot be held responsible.
— The Athletic | Football (@TheAthleticFC) June 9, 2026
But it is caught in the crosshairs because of Gianni Infantino's personal brand of hubris - and his relationship with President Trump.
The clues were… pic.twitter.com/g0cvIZo1B6
El futbol començarà aquest dijous, però el primer marcador ja és polític. D’una banda, uns Estats Units que volen exhibir múscul organitzatiu mentre imposen una frontera ideològica al torneig. De l’altra, una FIFA que mira cap a una altra banda i confia que la pilota ho tapi tot. Però la pilota no sempre tapa prou. A vegades, només revela millor les costures.
Fotografia principal: La selecció de l'Iran posa abans de sortir cap a Tijuana (Mèxic), on es concentrarà per disputar el Mundial dels Estats Units, Mèxic i el Canadà