El Mundial ja ha entrat en la fase en què no n'hi ha prou amb ser favorit. El nou format, amb setzens de final, ha afegit una ronda extra de risc i ha deixat un quadre ple de possibles bombes. Algunes seleccions encara han de resoldre el seu primer encreuament, però el camí ja ensenya partits que podrien semblar de semifinals i que, tanmateix, poden arribar moltíssim abans.
La primera gran advertència és en els mateixos setzens. Hi ha eliminatòries molt potents com Portugal-Croàcia, Espanya-Àustria, Brasil-Japó, França-Suècia o Marroc-Països Baixos. Però el més interessant no és només en aquests partits, sinó en el que poden provocar després. El quadre pot ajuntar gegants massa aviat i convertir els vuitens en una ronda de màxima tensió.
França-Alemanya, la gran bomba que pot arribar en vuitens
L'encreuament més cridaner que apareix en el quadre és un possible França-Alemanya en vuitens de final. Perquè passi, Alemanya ha de superar primer el Paraguai i França fer el mateix contra Suècia. Si ambdues compleixen, el Mundial tindria un dels seus primers grans xocs molt abans de l'esperat: dues campiones del món, dues potències europees i una eliminatòria amb aroma de final anticipada.

L'amenaça és enorme perquè ni França ni Alemanya han rebut un camí còmode. França parteix com a favorita davant Suècia, però s'enfronta a un rival físic, ordenat i capaç de portar el partit a un terreny incòmode. Alemanya, per la seva banda, no pot confiar-se davant el Paraguai, una selecció que pot competir des del bloc, el desgast i la pilota aturada. El premi, en cas de guanyar, pot ser enverinat: una superpotència esperant-te en la següent ronda.
Espanya mira a Àustria, però el quadre ja assenyala a Portugal o Croàcia
Espanya també té una zona molt delicada. La selecció de Luis de la Fuente s'enfrontarà a Àustria en setzens, un rival que no té el nom d'una gran favorita, però sí un perfil incòmode: pressió alta, intensitat i molt d'ordre. Àustria arriba reforçada després de classificar-se de forma agònica i amb la sensació de ser un d'aquests equips que poden allargar qualsevol partit fins a convertir-lo en una nit de nervis.
El gran perill per a Espanya apareix just després. En el mateix sector del quadre hi ha Portugal i Croàcia, que s'enfronten entre elles en una de les eliminatòries més potents dels vuitens de final. Si Espanya supera Àustria, podria trobar-se molt aviat amb un rival de màxima exigència. Un Espanya-Portugal tindria un component mediàtic enorme; un Espanya-Croàcia, potser menys soroll, però moltíssim perill competitiu.

El duel entre Portugal i Croàcia és una de les grans trampes del quadre. Portugal té més pegada, més noms diferencials i més cartell, però Croàcia és exactament el tipus de selecció que ningú vol creuar-se en una eliminatòria. Sap patir, sap manejar els temps i rares vegades es descompon quan el partit entra en terreny incòmode.
Per això aquest encreuament pot condicionar tota la zona d'Espanya. No només perquè enviarà a casa una selecció potent massa aviat, sinó perquè deixarà el guanyador amb una càrrega competitiva enorme. Qui surti viu d'aquí arribarà al següent partit endurit, amb ritme d'eliminatòria gran i preparat per a un altre duel de màxima tensió.
L'Argentina té un camí més senzill
L'Argentina s'enfronta a Cap Verd, una de les històries més inesperades del torneig. Sobre el paper, el campió del món és clarament favorit, però el Mundial sol viure d'aquest tipus de contrastos: una potència obligada a guanyar contra una selecció que juga sense por i amb tot per guanyar.
Si l'Argentina avança, es trobarà amb el guanyador d'Austràlia-Egipte, cosa que converteix la selecció capitanejada per Leo Messi en la gran temuda d'aquest costat del quadre mundialista. De fet, el combinat blanc-i-blau té un camí relativament senzill per intentar aconseguir arribar a la final del Mundial, sent clarament el rival a batre.

Anglaterra i Bèlgica, dos camins plens de possibles ensurts
Anglaterra s'enfronta al RD Congo i, si avança, podria trobar-se amb el guanyador de Mèxic-Equador. No és el tram més dur del quadre, però sí un d'aquests camins que poden tornar-se incòmodes si el favorit no resol ràpidament. Anglaterra carrega sempre amb molta pressió i qualsevol partit tancat pot convertir-se en una amenaça emocional.

Bèlgica, per la seva banda, té un encreuament duríssim contra el Senegal. És una d'aquestes eliminatòries que no fan tant soroll com Portugal-Croàcia, però que poden canviar el quadre. El Senegal té físic, velocitat i capacitat per competir contra qualsevol. Si Bèlgica sobreviu, entrarà a vuitens amb més confiança; si cau, el Mundial guanyarà una altra selecció tapada disposada a trencar pronòstics.