Muhammad Ali ha mort als 74 anys "després d'una lluita de 32 anys contra la malaltia del Parkinson", tal com ha comunicat la família en un comunicat. El tres vegades campió del món de pes i una llegenda de la boxa ha mort a Phoenix (Arizona) després de ser ingressat el passat dijous per problemes respiratoris, encara que s'havia dit que la seva condició era "satisfactòria".

Retirat de la boxa des de 1981, Ali havia estat hospitalitzat diverses vegades més en els últims anys, també a començaments del 2015, a causa d'una infecció urinària severa després que inicialment se li va diagnosticar pneumònia.

"La família d'Ali vol agrair a tots els que els acompanyin en els seus pensaments, oracions i suport, i demana que es respecti la seva privacitat", ha conclòs la família en el comunicat.

Un home diferent

Muhammad Ali, nascut com a Cassius Clay el 1942, tres vegades campió del món i medalla d'or olímpic amb només divuit anys, ha destacat per ser un lluitador tant dins com fora del quadrilàter. Es va convertir a l'lslam i va canviar el seu nom. "No vull ser el que vosaltres voleu que sigui, va declarar en una de les moltes frases on es destaca la seva rebel·lia. "Cassius Clay és el nom d'un esclau. No el vaig escollir. No el volia. Jo sóc Mohammad Ali, un home lliure".

Recordat per oposar-se a anar a la guerra de Vietnam, va ser sentenciat a cinc anys de presó i va perdre el dret a boxejar. "Al cong no em diuen nigger", va declarar Ali, fent referència que els vietnamites del Vietcong a ell no li havien fet res.

Tanmateix, més tard es va convertir també en el símbol que va unificar la gent amb els seus missatges de llibertat, la pau i d'igualtat. D'ell és la coneguda autodefinició d'"em mouré com una papallona i picaré com una abella".

"La seva contribució a aquest país i al món seran recordats per les generacions venidores", ha assegurat Bob Arum, qui va promoure una multitud de baralles d'Ali. "Ell va significar molt per a moltes persones al voltant del món, va tenir un efecte tan transformador en la societat nord-americana i un impacte molt gran al món a causa del seu esperit".

Serà recordat com una de les persones icòniques de l'època del segle passat. Considerat el millor esportista del segle XX, s'ha mantingut al llarg dels anys actiu tot i la malaltia del Parkinson.

El campió dels campions

El maig del 1965 va començar la seva gran carrera en guanyar el títol de pesos pesants contra Sonny Liston. Va ser tres vegades campió mundial i campió olímpic amb divuit anys.

El moviment de peus i l'agilitat d'Ali eren la seva marca diferencial sobre el quadrilàter. Amb molta personalitat i estil, va marcar una època de l'esport mundial.

La rivalitat amb Frazier

Ali va ser també el protagonista de l'anomenat "Combat del segle". Any 1971 a Nova York. Muhammad Ali contra Joe Frazier. El combat va reunir personalitats com Frank Sinatra, Burt Lancaster o Woody Allen al Madison Square Garden de Nova York. La victòria final va ser Frazier, però Ali va afegir que "la propera vegada correré més i les meves cames estaran a punt. Serà diferent".

El 1974 es va repetir el combat i aleshores el guanyador va ser Ali. Els jutges van decidir el guanyador. Però aquell no va ser el seu últim duel. El 1975 van disputar un tercer combat a les Filipines. Anunciat com "The Thrilla in Manila", Muhammad Ali va imposar-se en un combat dels més espectaculars que s'han vist mai. Ali no va celebrar gaire la victòria i va assegurar que el combat havia estat el més a prop a morir. "Joe Frazier és el millor boxejador del món, després de mi".

Ali contra Foreman

Un dels combats més famosos de la història, però, va ser el de Muhammad Ali contra George Foreman. The Rumble i The Jungle es va disputar a Kinshasa, la capital de República del Congo, l'any 1974. A l'assalt número vuit, Ali va noquejar Foreman i li va treure els títols i la condició d'invicte. Va ser també una fita històrica per ser l'esdeveniment precursor de la globalització de les comunicacions en el món de l'esport.

A principis dels anys vuitanta es va retirar després que li diagnostiquessin Parkinson. A partir d'aleshores va dedicar-se plenament a causes humanitàries i a ajudar als altres.