Nikolaus Andreas Lauda, conegut com a Niki Lauda, expilot de Fórmula 1 i empresari, tres vegades campió del món (1975, 1977 i 1984), i subcampió el 1976, ha mort als 70 anys, segons ha informat la seva família en un comunicat. "Amb gran dolor anunciem que el nostre estimat Niki ha mort plàcidament el 20 de maig de 2019, envoltat de la seva família", han comunicat els familiars del pilot.

Lauda s'havia sotmès l'estiu passat a un trasplantament de pulmó que li va obligar a estar hospitalitzat diversos mesos, i el mes de gener passat va haver de tornar a ser internat a causa d'una grip que va contreure durant el nadal anterior a Eivissa, on l'expilot tenia la seva segona residència.

Nascut a Viena, el 22 de febrer de 1949, era fill d'una família acabalada, propietària de fàbriques de paper. Va debutar en la competició automobilista l'abril de 1968, en un gran premi de muntanya. Aquell any ja va participar a la Fórmula V i a la Fórmula 3.

El 1971 va debutar a la F1 amb un March en el Gran Premi d'Àustria, que no va concloure per problemes mecànics. El seu salt automobilístic es va produir amb el seu fitxatge el 1974 per Ferrari, escuderia italiana amb la qual va guanyar la seva primera cursa al GP d'Espanya disputat al circuit del Jarama el 28 d'abril de 1974. La seva progressió va quedar certificada amb el seu primer títol de campió Mundial el mateix 1974.

Dos anys després la seva carrera va patir un seriós revés en tenir un greu accident al GP d'Alemanya el 24 d'octubre. Lauda va patir greus cremades al rostre i al cos, la qual cosa el va mantenir apartat dels circuits durant sis setmanes. Malgrat això, Lauda va aconseguir mantenir un intens duel amb el corredor britànic Jame Hunt pel campionat, títol que finalment va aconseguir aquest últim amb tan sols un punt de diferència amb el pilot austríac.

Niki Lauda Ferrari Gp Espanya Jarama Fórmula 1 EFE

EFE

La temporada 1977 va ser l'última que va córrer amb Ferrari i malgrat que les seves relacions amb l'escuderia italiana s'havien refredat, va aconseguir el seu segon títol mundial amb certa comoditat per davant de Jody Scheckter. A continuació va pilotar durant dos Mundials per a l'escuderia Brabham-Alfa, amb la qual no va aconseguir assolir nous títols mundials i el 28 de setembre de 1979 va deixar temporalment la competició per aventurar-se en el seu projecte de Lauda Air.

El 1981 va tornar a l'alta competició i el 1984 va conquerir el seu tercer i últim títol mundial en una dura pugna amb el francès Alain Prost, de qui només el va separar mig punt al final de la temporada. El 1985, després d'una dur any en què va haver d'abandonar en fins i a onze ocasions, es va retirar definitivament de la F1, sent considerat un dels millors pilots de la història esportiva automobilista.

Lauda va prosseguir vinculat al món del motor, ja fos com a relacions públiques, assessor de Ferrari (1992-1997) o director de Jaguar i Mercedes. Va tornar a la Fórmula 1 el setembre de 2012 després de fitxar com a president del consell de control de l'escuderia Mercedes de Fórmula 1.