Ángel Arroyo ha mort aquest dilluns a 70 anys. L’exciclista d’El Barraco (Àvila) ha estat una de les figures més importants del ciclisme espanyol dels anys vuitanta, una època en què començava a recuperar protagonisme a les grans competicions, tan internacionals com domèstiques. Arroyo ha mort al Complex Assistencial d’Àvila, on feia diverses setmanes que estava ingressat a causa d’una greu malaltia.
Un Tour de França inoblidable
La seva gran fita va arribar el 1983, quan va acabar segon al Tour de França. Competint amb el potent equip de Reynolds, Arroyo va plantar cara als millors corredors del moment i només va quedar per darrere del francès Laurent Fignon. A més, va aconseguir una victòria d’etapa en aquella edició de la ronda francesa, consolidant-se com un dels grans noms del ciclisme espanyol del moment. Aquell segon lloc va tenir una importància especial en un moment en què Espanya encara buscava recuperar el protagonisme que havia tingut en dècades anteriors.
Ha fallecido Ángel Arroyo, leyenda del ciclismo español y uno de los grandes corredores de nuestro equipo.
— Movistar Team (@Movistar_Team) October 5, 2026
Con él, en 1983, pisamos por primera vez el podio del Tour de Francia. Fue un ciclista fabuloso y uno de los mejores escaladores de su tiempo.
Nuestro más sentido pésame a… pic.twitter.com/fvUPUXumTd
Un any abans, el 1982, Arroyo ja havia protagonitzat una de les grans actuacions de la seva carrera amb una victòria a la Vuelta a Espanya. Tanmateix, posteriorment va ser desposseït del triomf després d’un positiu per dopatge, una acusació que sempre va negar. Aquell episodi va marcar una carrera que, malgrat tot, va continuar deixant grans moments i que el va convertir en un dels referents d’aquella generació.
Un llegat etern per al ciclisme
Arroyo havia debutat com a professional el 1979 amb el Moliner Vereco i posteriorment va passar pel Zor abans d’incorporar-se al Reynolds el 1982. En aquest equip va coincidir amb alguns dels corredors que acabarien marcant el ciclisme espanyol, com Pedro Delgado, José Luis Laguía o Rubén Gorospe. El Reynolds seria, amb el temps, l’embrió del Banesto i de l’actual Movistar, una nissaga d’equips fonamental en la història del ciclisme espanyol.
Després de retirar-se el 1989, Arroyo va continuar vinculat al ciclisme i va tenir un paper especialment important en la formació de joves talents. A El Barraco va fundar la Peña Ciclista Ángel Arroyo, un projecte que acabaria sent una autèntica escola de campions. Per allà hi van passar ciclistes com José María ‘Chava’ Jiménez, Paco Mancebo i Carlos Sastre, que anys més tard aconseguiria guanyar el Tour de França.
El nom d'Arroyo quedarà per sempre lligat al segon lloc al Tour de França, a una victòria d’etapa a la ronda francesa i al llegat d’una generació que va contribuir a recuperar el protagonisme del ciclisme espanyol.