Repassa els 10 moments que han marcat el món del futbol durant el 2017. De la remuntada del Barça al PSG fins a la revenja del club parisenc amb el fitxatge de Neymar. La llista, ordenada de manera cronològica, serveix per resumir un any en què Leo Messi ha tornat a brillar amb llum pròpia i ha protagonitzat imatges que passaran a la història, però no ha pogut evitar que Cristiano Ronaldo l'iguali en Pilotes d'Or. 

Una remuntada per a la història

Minut 88. El marcador del Camp Nou marca un 3-1 insuficient per al Barça. El gol de Cavani ben entrada la segona meitat, sumat al 4-0 que el PSG havia endossat als blaugrana al Parc dels Prínceps, classifica el PSG per als quarts de final de la Champions. L'afició premia l'esforç dels seus jugadors, però l'estadi culer és ple de cares de decepció. El camp ofereix la imatge d'algú que ho ha intentat tot per aconseguir el seu objectiu, però ha fracassat en l'intent. Silenci.

Ningú creu en la remuntada. Ningú excepte Neymar. El brasiler s'encarrega de transformar de forma magistral una falta i, dos minuts després, un penal provocat (i inventat) per Luis Suárez. El brasiler encén una espurna d'esperança entre els seguidors, però ell té clar que la gesta es pot aconseguir. "Si a les faltes puges a rematar, faràs un gol", li diu a Sergi Roberto. Dit i fet: el de Reus aprofita una centrada seva al segon pal per estirar-se i marcar un gol que quedarà a la memòria de tots els culers. Tota la força del barcelonisme concentrada en la bota d'un jugador. Els miracles existeixen.
 

pinya celebracio barça gol sergi roberto barça psg EFE
EFE

Tres celebracions amb molt significat

"Aquí estic jo". El 2017 ha estat l'any en què Leo Messi s'ha presentat al Santiago Bernabéu. I no perquè no el coneguessin (l'argentí s'ha convertit en el futbolista que ha marcat més gols, 25, al Reial Madrid), sinó perquè ha realitzat dues celebracions que freguen la misticitat. Primer va ensenyar als aficionats madrilenys la seva samarreta; mesos després va obrir els braços i la gran feina dels fotoperiodistes va fer la resta.

De fet, les celebracions de Messi van més enllà dels Clàssics i són simptomàtiques de la marxa de Neymar. En un partit en què el brasiler es va posar la capa d'heroi, el de la remuntada contra el PSG, les portades no es van centrar en ell sinó que van fixar-se en la figura d'un Messi elevada per la devoció dels aficionats blaugrana. Santi Garcés, autor de la fotografia, va demostrar que dos galls en un galliner sí que poden cantar bé, però en el futbol només es pot creure en un Déu. I el Camp Nou ja fa temps que va decidir la seva religió.
 

Messi  2 Barça Madrid EFE
EFE

El Madrid en compta dotze a Cardiff

La remuntada contra el PSG no va servir al Barça per alçar-se amb la Champions. Als quarts de final, la Juventus de Torí va estomacar els de Luis Enrique i va baixar els catalans del núvol. Els italians, comandats per Dybala i Buffon, van aconseguir arribar fins a la final de la màxima competició continental entre clubs. Allà, però, els esperava un equip que no juga finals. Les guanya.

A Cardiff, el Reial Madrid va entrar en la història de la Champions després de convertir-se en el primer equip que aconsegueix aixecar el trofeu en dues edicions consecutives. Zidane aconseguia, amb resultats i títols, que la millor època del Barça quedés difuminada amb tres 'orelludes' en quatre anys. Florentino somreia: els blancs aconseguien mantenir la seva supremacia a Europa.
 

Madrid celebracio Champions Juventus   EFE
EFE

Un Girona de Primera

A Montilivi no es va negociar la persistència i, amb ella, no es va acceptar un altre final que el de trepitjar la màxima competició espanyola per primer cop després de 86 anys de vida. L'empat a zero entre el Girona i el Saragossa va acabar amb l'època de decepcions i va col·locar el conjunt gironí a Primera. Un empat a res que ho significava tot. Després d'anys despertant-se del somni de la forma més cruel, el Girona ho tornava a fer, però aquest cop per fer-lo realitat.

Les primeres passes del camí a la Lliga Santander, a més, han estat més que satisfactòries. Els de Pablo Machín estan fent gaudir una afició a la qual li brillen els ulls jornada rere jornada. El joc de l'equip s'ho mereix i els resultats esportius acompanyen. La segona volta promet entrebancs i dificultats, però a Girona tenen molt clara la fórmula de l'èxit. Amb persistència han arribat a l'elit. I amb persistència miraran de mantenir-se amb totes les forces per consolidar-s'hi.
 

Girona celebració ascens   EFE
EFE

El gladiador de 40 anys (i 25 temporades)

Adéu a un 'One club men' (home d'un sol club). Francesco Totti va canviar títols i premis individuals per no trair el seus sentiments. Ni a la ciutat de Roma. Totti es va convertir en l'etern capità després de 25 temporades, 786 partits i 307 gols amb l'equip del seu cor. "Totti és la Roma", deia una de les pancartes en el dia del seu comiat. I és que l'afició estarà sempre agraïda a un futbolista diferent, que va decidir tapar-se les orelles quan Florentino Pérez va voler convertir-lo en un nou galàctic l'any 2004.

"Tinc por, aquesta vegada sóc jo qui necessita el vostre suport". Aquestes van ser les últimes paraules, entre llàgrimes, de Totti a l'afició de la Roma. Ara, ja retirat, el mite ha canviat la gespa pels despatxos. I s'ha convertit en directiu del club. Dues vides sota un mateix escut. 
 

Totti Roma homenatge   EFE
EFE

L'imperi s'enfonsa

Ángel María Villar no tindrà un bon record d'aquest 2017. I és que va deixar la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després de 29 anys. El jutge va decidir detenir-lo, juntament amb el seu fill, sota una acusació de corrupció entre particulars, estafa, apropiació indeguda i administració deslleial.

L''Operació Soule', com així es va denominar la intervenció en diversos estaments del futbol espanyol, va acabar amb 30 imputats, a l'espera de depurar responsabilitats a través d'un judici. Villar, que va guanyar dues Eurocopes i un Mundial, va teixir una xarxa de clientelisme, segons el jutge. L'enrenou mediàtic de la seva detenció el va portar a dimitir des de la presó dels càrrecs de vicepresident de la UEFA i la FIFA. El 22 de desembre, el Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) va destituir-lo del càrrec que pretenia conservar, el de president de la Federació Espanyola.

La intervenció del Govern espanyol en la Federació podria costar-li el Mundial a la selecció espanyola. La RFEF va rebre una carta de la FIFA en la que l'adverteix de que les ingerències poden acabar amb la suspensió com a membre associat i l'expulsió de totes les competicions en què participa. 
 

villar preso soto real   EFE
EFE

L'heroi es converteix en l'enemic

Després d'un estiu de molts rumors, el 3 d'agost Neymar va dipositar els 222 milions d'euros de la seva clàusula de rescissió i se'n va anar al PSG. Necessitat de nous reptes, el brasiler va abandonar can Barça per emprendre una aventura a París. La xifra del traspàs superava amb escreix qualsevol registre i el convertia en el fitxatge més car de la historia. Futbolísticament, però, no hi havia quantitat que tapés el buit que deixava. 

La incorporació de Neymar va suposar un punt d'inflexió en un mercat de fitxatges que es va disparar. El valor dels jugadors va pujar exponencialment fins al punt que es van arribar a pagar xifres desorbitades per alguns d'ells. Coses del futbol modern. El Barça va pagar cara la remuntada del 8 de març. L'estiu va començar amb una ofensiva del Barça per Verratti i va acabar amb Neymar vestint la samarreta parisien. Ja ho diuen: la venjança és un plat que es serveix fred.
 

Neymar Jr presentacio PSG parc princeps   EFE
EFE

'Vicente Metropolitano'

300 milions d'euros, 88.150 metres quadrats i 68.000 espectadors. Aquestes tres dades il·lustren la nova casa de l'Atlètic de Madrid. El Wanda Metropolitano, una barreja entre nom comercial i mític, es va vestir de gala el passat 16 de setembre en un partit de Lliga contra el Màlaga. Molts ja el consideren un dels millors estadis d'Europa, però l'afició i els jugadors pensen igual: encara li falta rodatge.

El Vicente Calderón havia viscut nits de tots colors. Des de semifinals de Champions a confirmar el descens a Segona Divisió. 51 anys donen per molt, però el club demanava a crits un canvi. L'equip només ha perdut un partit com a local en el primer tram de temporada, contra el Chelsea, però s'ha d'acostumar als racons d'un camp nou per a propis i estranys. 
 

Wanda Metropolitano Atlètic de Madrid Efe
EFE

Les llàgrimes d'Itàlia

El pitjor final possible pel millor jugador possible. Gianluigi Buffon es va acomiadar de la selecció italiana amb una derrota a la repesca contra Suècia que el deixava fora del Mundial de Rússia. "Hem fallat en una cosa que podia ser molt important a nivell social", deia el capità de l'azzurra entre llàgrimes sobre la gespa de San Siro. Itàlia s'havia cremat després de jugar amb foc. I arrossegava amb ella el somni d'un porter de 39 anys que volia penjar les botes per la porta gran, jugant un Mundial.

L'adéu de Buffon, internacional des del 1997 i amb 175 partits a les esquenes, suposa el final d'una generació que ha crescut veient com el porter de la Juventus aturava pilotes cada cap de setmana. El futur de la selecció italiana es tenyeix de negre per l'inexistent relleu generacional, però hauria de caminar al costat de Buffon, una persona amb uns valors que dignifiquen l'esport. 
 

Gianluigi Buffon Efe
EFE

Cristiano empata amb Messi

Cinc Pilotes d'Or. Cristiano Ronaldo va rebre el passat 7 de desembre en un pis de la Torre Eiffel el premi que l'acredita com el millor futbolista del món. Ronaldo, amb el premi de France Football, empata amb Leo Messi com a futbolista més guardonat.

El mèrit de Cristiano queda fora de qualsevol discussió. A base d'esforç i sacrifici ha igualat una lluita que semblava desnivellada pel talent de Messi. Tot i això, el davanter del Reial Madrid es va despenjar quan ja tenia la Pilota d'Or a la mà: "Sóc el millor jugador de la història". Unes declaracions que no li fan cap favor i evidencien que l'ombra de Messi és més allargada del que sembla.
 

Cristiano Ronaldo Pilota d'Or - EFE
EFE