Tres gols de Leo Messi donen tres punts de rècord al Barça (3-1). L’equip torna a felicitar-se per veure jugar el menut argentí de blaugrana mentre guanya sense brillar contra el Leganés i iguala el registre de 38 jornades consecutives sense perdre de la Reial Societat 1978/80. 

El preu de l’entrada

El soci i aficionat del Barça hauria de fer una reflexió. I és que està assistint, cada cap de setmana, a les exhibicions d’un futbolista capficat en reinventar-se i reescriure la història d'un esport amb més de 150 anys d'història. El futbol de Messi només té un enemic: el pas del temps. Es fa difícil concebre de concebre que el camp no s’ompli per veure’l jugar, tot i que el rival no tingui glamur ni soni l’himne de la Champions per megafonia.

Ernesto Valverde és el primer que entén l’excepcionalitat de la situació. Messi, sempre al camp. Perquè ell s’autogestiona sobre la gespa. L’entrenador l’ha envoltat d’un equip de plenes garanties perquè no vol fer res per connectar l’Atlètic de Madrid en la lluita pel títol. Poques rotacions, però mantenint el 4-4-2.

El Barça ha seguit la línia dels últims partits. Pesat, sense ritme i amb molt poques idees. El Leganés es defensava en 20 metres per protegir-se sense patir pel resultat. André Gomes, en el doble pivot, es guanyava el reconeixement d’un públic que tenia moltes ganes d’aplaudir-lo i recuperar-lo.  Jugava fàcil, no es complicava, però encertava.

L’empat ha durat fins que Messi ha volgut. L’anàlisi és tan simplista com fidel a la realitat. Una falta a la frontal de l’àrea ha estat suficient per canviar el guió d’un partit que provocava badalls. El seu xut ha superat la barrera amb suficiència per enganxar-se al pal esquerra de Cuéllar, porter del Leganés. Una jugada que ja ha repetit set vegades aquesta temporada.

Cinc minuts després, el Barça ja tenia motius per començar a pensar en la Roma. Philippe Coutinho ha trobat Messi a la carrera. El ‘10’ s’ha cosit la pilota a la seva bota esquerra per acabar fent una passada a la xarxa. 2-0 sense suar ni despentinar-se.

Messi apaga el foc

L’equip creia que tenia els tres punts a la butxaca i pensava que havia aconseguit el més difícil. Amb el resultat de cara, els jugadors han començat a gestionar esforços per guardar gasolina de cara un mes d’abril decisiu. El Barça ha aixecat el peu de l’accelerador i els atacs, sense voluntat de transcendir, han posat el focus en els problemes de Luis Suárez per associar-se amb els seus companys fora de l’àrea: tocs llargs, imprecisions i falta de sintonia alarmant. 

El Leganés ha aprofitat l’escenari amb dues ocasions pràcticament consecutives. La segona, ha acabat en gol. El Zhar ha superat Ter Stegen aprofitant un rebot després d’un contracop. El 2-1 obligava el Barça a lluitar per la victòria. I Valverde ha volgut amagar la pilota amb l’entrada d’Andrés Iniesta.

Tot i l’acumulació de talent, el Barça ha estat incapaç de governar els instants finals. Els últims minuts han accentuat les imprecisions de l’equip, que corria de manera desordenada. I entre tant vertigen, Messi ha aturat el temps dins l’àrea per controlar una pilota amb el pit i superar Cuéllar amb una vaselina. 29 gols a la Lliga per empatar amb Mohamed Salah, del Liverpool, al capdavant de la Bota d'Or.

El 3-1 ha segellat una nova victòria del Barça. L’enèsima victòria del Barça de Messi.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat