Megadeth s'ha acomiadat aquest divendres de Barcelona amb una trepidant actuació en la primera jornada del Rock Fest. Amb l'incombustible Dave Mustaine al capdavant, la banda californiana ha mantingut el tipus amb un setlist en el qual no han faltat els seus grans himnes, tot i que també hi han sonat quatre temes del seu últim treball, Megadeth. És la demostració que Mustaine no va compondre l'àlbum com a excusa per a la seva última gira, sinó perquè quedi en la memòria dels seus fans com un disc de gran nivell.
El concert, amb un Parc de Can Zam ple, ha començat amb una de les millors cançons de l'últim disc, Tipping Point, un tema de gran nivell tècnic que Mustaine ha executat a la perfecció. A partir d'aquest moment, Megadeth ha anat alternant himnes, com Take No Prisioners, Hangar 18 o Sweating Bullets, amb temes més nous, una fórmula que ha funcionat, amb un públic cada vegada més implicat en el concert.
Un final de concert ple de nostàlgia
Com era d'esperar, el moment àlgid ha arribat en el tram final, un autèntic carrusel de nostàlgia que s'ha iniciat amb Mechanix, una cançó que Mustaine va compondre per a Metallica. I la seva exbanda de formació també ha estat la protagonista del següent tema, la versió de Mustaine de l'himne Ride the Lightning.
El tancament del xou ha estat apoteòsic, amb quatre de les millors cançons de Megadeth executades a la perfecció, autèntics himnes de la història del metall, un darrere l'altre, per dir adeu amb magnificència: Tornado of Souls, Peace Sells, Symphony of Destruction i Holy Wars... The Punishment Due. El millor comiat possible d'una llegenda viva del metall.
Una prèvia per a gust de tothom
De la resta de la jornada d'obertura del Rock Fest, ha destacat l'actuació dels Sex Pistols, amb Frank Carter com a vocalista, l'aterratge del punk rock al festival. Ha estat un concert molt potent en el qual el grup ha sabut canalitzar la irreverència i el caos de la banda mítica, demostrant que el missatge del punk no és un record, sinó una força viva i furiosa. Poder escoltar en directe himnes com Anarchy in the U.K. o God Save the Queen ha estat una autèntica sort, cançons que van marcar una època, i que el públic, més metaler que punk, ha acollit amb entusiasme.
Abans, i per escalfar motors, els assistents han tingut una bona dosi de diferents variants de rock, des del rock més psicodèlic i amb tocs de soul de Blues Pills, fins al hard rock més pur dels danesos Pretty Maids i els suecs Gotthard. I el toc de heavy metal més clàssic l'han posat els japonesos de Loudness, un grup ja veterà que ha sorprès per la seva gran potència sobre l'escenari.