El Reial Madrid viu dies complicats. Dies grisos. Dies en què tot sembla pesar. El vestidor està dividit. L'ambient és tens. Molt tens. I el projecte de Xabi Alonso, que va arrencar amb esperança, avui està envoltat de dubtes. Els resultats no acompanyen. El joc tampoc. I la fractura interna ja és impossible d'ocultar.
La mala dinàmica ha estat un cop dur. Amb la derrota contra el Manchester City ja són seis ensopegades en vuit partits. Un futbol lent. Pla. Sense espurna. Sense creativitat. Un equip que no arrenca. Un pla que no flueix. Xabi demana temps. Demana calma. Repeteix que la temporada és llarga. Que el grup necessita rodatge. Però el seu missatge ja no cala. Dins del vestidor, la sensació és una altra. Preocupant. De desgast. De cansament. De distància creixent.
Mbappé, Courtois i Carvajal lideren el grup que dona suport a Xabi Alonso
Perquè el vestidor està partit en dos. Dos bàndols molt clars. Dues visions que xoquen. En un costat hi ha el grup que creu en Xabi Alonso. És petit, però sòlid. Un grup que entén el projecte. Que valora la disciplina. I aquí apareix el nom més important del vestidor: Kylian Mbappé.
És el fitxatge estel·lar. La imatge del futur. El jugador cridat a liderar la nova era. Mbappé confia en Xabi. Confia en el seu mètode. En el seu ordre. En la seva exigència. En la seva idea a llarg termini. Al seu costat hi ha Courtois, Carvajal, Rüdiger i Dean Huijsen.
Set jugadors no suporten Xabi Alonso
Tanmateix, una majoria està en contra de l'entrenador. És el grup més fort. El més influent. El nucli jove de l'equip. I també el més crític. Set jugadors lideren aquesta postura: Jude Bellingham, Vinícius, Rodrygo, Valverde, Brahim Díaz, Ferland Mendy i Camavinga. Set noms pesats. Set veus que marquen tendència. A ells s'hi suma Endrick, que tampoc veu clar el seu paper amb Xabi.
Per a aquest sector, el mètode de l'entrenador és massa rígid. Massa teòric. Amb excés de vídeo. Amb excés d'anàlisi. Massa repeticions d'exercicis. Sense llibertat. Sense espai per a la improvisació. Noten que les seves virtuts es redueixen. Que el seu talent s'encotilla. I que el pla no els afavoreix.
Els casos de Bellingham i Vinícius són els més significatius. Tots dos creuen que el sistema limita els seus moviments. Que no n'explota el potencial. Que els obliga a rols que no senten naturals. Camavinga i Valverde també estan cansats. No volen seguir fora de posició. No volen tornar als laterals. Ho consideren injust. Ho diuen. Ho repeteixen. I ja no ho dissimulen. Brahim, Mendy i Endrick senten una altra cosa: falta de confiança. De minuts. D'oportunitats.