Marc Casadó s'ha guanyat un lloc en el panorama futbolístic del FC Barcelona després d'una temporada 2024-2025 que va confirmar el seu potencial com a centrecampista d'elit. La seva irrupció va ser una de les millors notícies del curs: titular durant diversos mesos per davant de pesos pesants del vestidor i amb una actuació solvent tant en Lliga com a Champions. Va firmar 23 partits oficials, aportant 1 gol i 3 assistències, números modestos però suficients per entendre el seu impacte real en el joc posicional de l'equip. La seva maduresa tàctica i regularitat no han passat desapercebudes.

El seu bon rendiment ha despertat l'interès de clubs importants del continent. Aquest estiu, Chelsea i Atlètic de Madrid es van posicionar com a possibles destinacions, temptejant la seva situació contractual i la possibilitat d'un traspàs. Tanmateix, Casadó ha pres una decisió clara: no escoltarà ofertes. El migcampista, format a La Masia, vol seguir en el Barça i competir per un lloc l'onze de Hansi Flick, que valora el seu perfil físic, la seva capacitat de pressió alta i la seva disciplina sense pilota.

Un perfil necessari per al nou Barça

La continuïtat de Casadó no és només una qüestió sentimental o d'identitat. En l'estrictament futbolístic, es tracta d'un centrecampista tàcticament educat, fiable en la sortida de pilota i amb condicions ideals per exercir funcions de pivot o interior defensiu. Flick, que busca una plantilla més equilibrada i física, veu a Casadó un recurs ideal per a partits d'alt ritme i pressió sostinguda.

A més, la gestió del migcamp serà un dels punts clau del nou projecte. Amb la necessitat de dosificar Frenkie de Jong, el Barça necessita una rotació amb garanties en aquesta zona del camp. Casadó ja ha demostrat que pot assumir minuts importants sense desentonar i la seva permanència permet al tècnic construir una base més sòlida sense recórrer a fitxatges costosos.

Rol creixent

Casadó forma part d'una nova generació que està redefinint el present immediat del club. Juntament amb Lamine Yamal, Pau Cubarsí i altres talents de la pedrera, representa un model basat en la formació interna i l'aposta per perfils compromesos amb el projecte. En un mercat d'incertesa, mantenir els jugadors que ja rendeixen és una victòria estratègica.