El United s'ha imposat en el derbi de Manchester i ha ajornat la celebració de la Premier League del City (2-3). Els de Guardiola han estat molt superiors durant la primera meitat, però han desaprofitat un 2-0 a favor i s'han deixat remuntar. El segon títol del tècnic de Santpedor des que va arribar a la banqueta de l'Etihad Stadium haurà d'esperar.

Escenari (pràcticament) ideal

La brisa primaveral i el cantar dels ocells construïen un paisatge idoni per al final del camí del City cap a la Premier. Els citizens s'han passejat per Anglaterra amb una superioritat sense precedents: han ballat al ritme de De Bruyne (que, com Laporte, Kyle Walker o Gabriel Jesus, entre d'altres, han estat suplents avui), cridat amb Otamendi i cantat amb un afinat Sterling fins que han aconseguit el seu objectiu, estar a només una victòria de ser el campió més precoç de la història de la Premier. Només necessitaven tres punts.

La primera meitat d'avui pot servir de metàfora per entendre tota la temporada a la lliga anglesa. I la cara de Ferguson, mític entrenador dels Red Devils, mentre la presenciava, exactament el mateix. El United s'ha mostrat apàtic i superat davant els nombrosos intents de gol locals: arribats al descans, els primers no havien rematat cap cop, mentre que els segons ho havien fet en deu ocasions. Com en la resta de curs, els de Mourinho s'han limitat a contemplar com els seus veïns no trobaven contrincant.

I més perquè dues d'aquesta desena d'oportunitats han acabat en gol. En només cinc minuts (del 25 al 30), Guardiola i els seus han deixat pràcticament sentenciat el partit i el títol. Kompany ha saltat més que ningú en un córner llançat per Sané i Gündogan ha culminat una gran jugada individual amb un xut creuat en les que han estat les dues jugades que han avançat el City abans del descans.

Pogba ajorna la festa

El futbol, però, és capritxós, i el que semblava un camí plàcid i sense oposició s'ha acabat convertint en un via plena de rocoses pedres. La història del United, el seu orgull i el seu escut pesen massa com per regalar una Premier en un derbi de Manchester. I l'ego de Mourinho tampoc li permet regalar una lliga al seu etern rival, Pep Guardiola. Els Red Devils han capgirat el matx com si fos un mitjó... i només han necessitat dos minuts per silenciar l'Etihad Stadium.

De fet, el futbol és tan vel·leïtós que l'encarregat de reviure els visitants ha estat Pogba. No podia ser un altre; havia de ser el futbolista el protagonisme del qual ja fa temps que s'ha traslladat del terreny de joc a tot el que envolta el món de l'esport. El futbolista francès ha renascut per empatar el derbi amb dues estocades futbolístiques i morals en forma de rematades dins l'àrea.

El United, que ha igualat el marcador gràcies a una exhibició de poc futbol, però molta contundència, no s'ha acontentat amb l'empat i ha aconseguit una victòria més simbòlica que transcendent en termes de classificació. Smalling ha afusellat Ederson des de la frontal de la petita i ha marcat el tercer gol. A partir de llavors, del cantar dels ocells ja no se n'ha sabut res i el fang ha fet acte de presència en el camí del City cap a la Premier. En aquest context, evidentment, l'equip de Mourinho s'ha mogut com un peix a l'aigua.

Els instants finals del matx han guanyat en la intensitat i tensió que sol haver-hi en tots els partits entre els dos grans equips de la ciutat de Manchester, però no han servit per capgirar el marcador. En un partit de dues parts molt diferents, el United ha sortit vencedor i ha ajornat la celebració del títol del City. Els de Guardiola, que aquesta setmana vinent estan obligats a remuntar el Liverpool un 3-0 en contra si volen classificar-se per a les seminals de la Champions, no han pogut celebrar el títol de la Premier i hauran d'esperar algunes setmanes més per fer-ho.