A Luis Alberto Suárez Díaz, heroi del Barça en l'anada dels quarts de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid, l'han rebatejat com Luisito, El Pistolero, Lucho, Conill, Sir Sol, i el Camp Nou dimarts va festejar els seus dos gols corejant-ne la nacionalitat: "Uruguaià, uruguaià, uruguaià", va cridar la grada amb l'ànima. Michael Robinson, comentarista del Plus i exdavanter també del Liverpool i d'Osasuna, explica a El Nacional que "Suárez és un animal", encara que busca al seu diccionari i troba que "és una bèstia rara", per acabar definint-lo com "un mal de queixal".

El cert és que fins i tot els propis companys defenses, com Dani Alves, pateixen l'ímpetu de Suárez: "És un torracollons", diu directament el brasiler.

Jorge Valdano, exjugador i exentrenador i ara escriptor i comentarista, també va ampliar el diccionari de sobrenoms per al número 9 del Barça: "És un salvatge".

El golejador que perseguia Pep

Suárez, en realitat, és avui dia el màxim golejador del Barça. Porta 45 gols en 45 partits en aquesta temporada, i contra l'Atlètic de Madrid va aparèixer en el moment precís. Quan més ho necessitava l'equip. Va ser aquest golejador que potser hauria estat a la banqueta 60 minuts i que només hauria saltat al camp si l'equip necessitava dels seus serveis. Aquest home gol que Pep Guardiola va creure trobar quan va fitxar Zlatan Ibrahimovic, o el que Johan Cruyff va trobar amb Romário per al dream team.

Suárez va estar i és al camp des del minut inicial en gairebé totes les alineacions perquè per a Luis Enrique és un fix. Ell no és carn de banqueta: "Suárez mereix menjar a banda. Contra el Madrid va estar malament. Davant l'Atlètic de Madrid era inèdit, fins i tot matusser. Però és un animal que no li pertorba el no aparèixer en el partit. Ell sap que arribarà l'oportunitat i entén el que ha de fer mentre aquell moment arriba", raona Robinson.

Archibald: "És un luxe i una necessitat"

Steve Archibald, exjugador del Barça i de l'Espanyol i un golejador nat dels anys vuitanta-noranta, es nega a comparar Suárez amb els artillers de la seva època: "Tot és molt diferent, però sobretot la forma de jugar a futbol, per això no vull comparar-lo amb ningú. El futbol és el diferent. Suárez és un gran golejador, i és un golejador nat. Un luxe i una necessitat per al Barça, perquè és un gran company per a Messi i Neymar. I tots sabem que, sense gols, no hi ha títols", explica l'escocès que resideix a Barcelona.

Un golejador solidari amb ombres

Michael Robinson no eludeix la comparació de Suárez amb Ibrahimovic. "Ibra és protagonista. No és un actor secundari. Suárez és un mal de queixal per a les defenses, que gasta les energies d'una forma molt generosa. Suárez és imprescindible perquè assumeix un rol d'extra, d'actor secundari, que acaba marcant molts gols, però que per a mi el millor que té és la solidaritat amb els companys".

Elogiat per la premsa catalana en general, Suárez va ser durament criticat pels mitjans madrilenys, que opinen que l'uruguaià havia de ser expulsat contra l'Atlètic abans de marcar el segon gol, per haver clavat una puntada de peu a Juanfran i una manotada a Filipe Luis: "A mi no m'agraden aquestes ombres que mostra Suárez en alguns partits. Continua tenint aquestes coses que algú hauria de polir-lo", diu Robinson en relació amb el caràcter de vegades indisciplinat de Suárez.