Luis de la Fuente ha de gestionar alguna cosa més que resultats a la selecció espanyola. Després de conquerir el Mundial del 2026, pràcticament tots volen continuar formant part d'un equip guanyador, però també volen jugar. Aquí apareixen tres noms amb molt de pes com ho són Pedri, Alejandro Grimaldo i Martín Zubimendi, campions del món que afronten una competència enorme i que no estan gaudint del protagonisme que tenen habitualment als seus clubs. Espanya manté 22 integrants de l'equip campió en aquest nou cicle.
El cas més cridaner és el de Pedri. El centrecampista del Barça ha estat suplent en els últims cinc partits d'Espanya i De la Fuente li ha trobat un nou rol com a recanvi de Fabián. La situació no resulta senzilla per a un futbolista absolutament fonamental al seu club. Fins i tot les informacions al voltant de la selecció admeten que al canari li dol no estar entre els titulars, encara que el seu comportament dins del grup continua sent exemplar.
Pedri és el cas que més sorprèn
De la Fuente ha construït un centre del camp en el qual Rodri, Fabián Ruiz i altres alternatives competeixen directament amb Pedri i Zubimendi. Contra Croàcia, per exemple, Zubimendi va començar com a titular, però va ser substituït en el minut 57, precisament dins de les rotacions que està realitzant el seleccionador durant aquesta exigent finestra de Nations League. L'abundància de talent provoca que jugadors indiscutibles als seus clubs hagin d'acceptar minuts molt més repartits amb Espanya.
Zubimendi es troba especialment condicionat per la presència de Rodri, referència absoluta per a De la Fuente quan està disponible. El seleccionador disposa de perfils diferents per a una mateixa zona i això redueix enormement el marge per garantir titularitats. El problema no està en entrar o no en les convocatòries, perquè els tres continuen formant part del nucli fort, sinó en assumir que l'estatus adquirit als seus clubs no assegura el mateix paper amb la Roja.
Grimaldo també vol més protagonisme
Una cosa semblant succeeix amb Grimaldo, obligat a competir pel lateral esquerre en una selecció amb alternatives de primer nivell. De la Fuente havia previst donar-li oportunitats durant aquesta aturada, encara que unes molèsties a la cuixa esquerra patides abans del partit contra Croàcia van acabar provocant la seva sortida de la concentració i la crida de Fran García.
Per a De la Fuente, gestionar aquests casos serà un dels grans desafiaments després del Mundial. Espanya guanya i la seva plantilla permet fer canvis sense perdre massa nivell, però precisament aquí apareix el problema: tots consideren que tenen arguments per jugar. Pedri, Grimaldo i Zubimendi ja saben el que és ser campions del món amb aquesta selecció. Ara volen una cosa més difícil dins d'una plantilla tan competitiva: sentir-se protagonistes també després d'haver tocat el cim.