Luis de la Fuente té una decisió important a prendre cada vegada que prepara el centre del camp d'Espanya a l'hora de triar qui acompanya Rodri. Pedri i Fabián Ruiz reuneixen arguments per ocupar aquest lloc, però quan el seleccionador reserva una posició més avançada per a un altre futbolista, un dels dos ha d'esperar. La competència converteix cada alineació en una elecció especialment observada pel pes que ambdós tenen en els seus clubs.
La visita a Anglaterra va deixar una referència clara. De la Fuente va apostar per Rodri, Fabián i Dani Olmo, mentre Pedri va començar a la banqueta. Després, davant Croàcia a Sevilla, va mantenir el jugador del PSG malgrat introduir canvis. Aquestes decisions situen el canari davant una exigència: traslladar la seva importància al Barça a una selecció on la titularitat necessita guanyar-se en cada convocatòria.
Dos candidats per a una posició essencial
En aquest sentit, Fabián ofereix una combinació de control, recorregut i arribada que permet acompanyar el pivot sense renunciar a aparèixer prop de l'àrea. Pedri aporta capacitat per rebre sota pressió, associar-se entre línies i accelerar el joc mitjançant la passada. Des d'una perspectiva tàctica, triar entre ambdós significa decidir què necessita l'equip per superar el rival i com vol distribuir els seus esforços durant el matx.
La presència de Rodri també condiciona aquest repartiment. De la Fuente va explicar en una entrevista a la Cadena SER, que "Rodrigo et fa jugar d'una altra manera". El seleccionador va defensar la compatibilitat amb Pedri, però va assenyalar que el canari ha d'aportar coses diferents quan comparteix equip amb ell. La qüestió passa per ajustar funcions, altures i responsabilitats dins d'una estructura equilibrada.
Gestionar la suplència serà part de la clau
D'aquesta manera, la feina del seleccionador també consisteix a mantenir implicat a qui comenci fora. Tenir dos centrecampistes d'aquest nivell exigeix explicar què s'espera de cadascun i oferir oportunitats per respondre. La competència pot millorar l'equip si ambdós troben una funció recognoscible. Els canvis, a més, permeten modificar el partit i aprofitar característiques diferents quan el rival comença a concedir espais.
Així doncs, De la Fuente haurà de continuar triant sense convertir cada suplència en una jerarquia definitiva. La dificultat esportiva existeix, tot i que no hi ha proves públiques d'una divisió del vestidor per aquest assumpte. Pedri i Fabián volen jugar; el seleccionador necessita que aquesta ambició sostingui la competència i li permeti trobar el millor acompanyant de Rodri en cada partit.