A l’Ateneu Barcelonès, amb la sala plena, Joan Laporta ha presentat el llibre “Així hem salvat el Barça”. L’acte ha estat conduït per la periodista Gemma Nierga i ha comptat també amb la presència de Josep Maria Fonalleras, que ha tingut un paper rellevant en la redacció del llibre. Aquest és una crònica en primera persona dels cinc anys de Laporta al capdavant del club blaugrana. La presentació ha reunit figures destacades del Barça, com Hansi Flick, entrenador del primer equip; Deco, director esportiu, o Bojan Krkić, exjugador i actual membre de la direcció esportiva. La presència de tots plegats —i especialment la del tècnic alemany— ha adquirit una rellevància especial en el context del procés electoral que viu el club. Flick, en aquest escenari, ha escenificat públicament el seu suport a Laporta i al seu projecte.
Laporta, contundent sobre la denúncia d'un soci
L’acte ha començat amb unes paraules de Laporta sobre la notícia que ha saltat aquest dilluns al matí, arran de la denúncia d’un soci del Barça contra ell i membres de la seva junta. “Potser al llibre ha faltat un capítol. El capítol de qui hem salvat el Barça? Dels que han presentat aquesta denúncia falsa, embrutada de mentides, enmig d’un procés electoral. Són els mateixos que, quan estàvem intentant registrar l’Olmo, trucaven a la Lliga perquè no ens el deixessin inscriure. Perquè ja tenien preparada una moció de censura. Perquè els seus interessos personals van per sobre dels interessos del club”, ha afirmat. A més, Laporta ha deixat la porta oberta a la possibilitat que aquesta denúncia tingui relació amb alguns dels precandidats a la presidència: “Ja ho sabrem. Tot és molt sospitós. Molt opac. Se’n desprenen algunes declaracions posteriors que aquí hi ha interessos molt concrets”. Això últim va en referència al que ha dit Víctor Font després de conèixer la notícia de la denúncia.

Les obres de l'Spotify Camp Nou i la gestió del club
Tot seguit, ha parlat del Spotify Camp Nou i ha revelat una frase que, segons ell, li ha dit Flick: “Em fa molta il·lusió ser l’entrenador d’aquest camp amb 105.000 espectadors”. Laporta també ha explicat que li agradaria que la fase 1C de les obres estigui disponible el 3 de març, coincidint amb el partit contra l’Atlètic de Madrid: “El que voldríem és que el Gol Nord i la Grada d’Animació estiguessin a punt per a la remuntada contra l’Atlètic de Madrid”. En aquest sentit, ha lamentat la falta de permís municipal: “L’Ajuntament no ens dona el permís. Tenim una comprensió infinita i entenem que els tècnics siguin molt curosos a l’hora de donar els permisos, més vegades del que sembla normal, o del que ha passat en altres estadis d’Espanya, que els han tingut molt abans amb l’obra menys desenvolupada”.
Després, Laporta ha volgut valorar la feina col·lectiva per redreçar un Barça que, segons ell, estava en una situació límit quan van arribar: “Estàvem en ruïna econòmica. Esportivament també molt malament. Quan vam arribar no érem conscients del que ens trobaríem. Es va afegir el tema del fair play, i això lligava molt amb la massa esportiva. De seguida vam haver de demanar un crèdit de gairebé 600 milions d’euros, després les palanques per invertir en futbol, per obtenir recursos i invertir més en futbol. El Barça estava intervingut, dominat pels organismes que controlen el futbol. Estàvem lligats de peus i mans”. Finalment, ha agraït la feina de la junta directiva, els executius i els treballadors del club.

Laporta parla de la dolorosa marxa de Messi
Un dels moments que ha generat més atenció ha arribat quan ha parlat de Messi i de la seva dolorosa marxa: “Els moments més dolorosos són quan has de dir que no continua un jugador, un entrenador o un treballador. M’ha passat amb Ronaldinho, Eto’o, Deco, Rijkaard, Koeman, Xavi, Piqué, Jordi Alba… i amb Messi. Tenim la norma que el Barça està per sobre de tothom. Les decisions que hem pres les he pres pensant en el Barça. Hi havia raons objectives per prendre aquella decisió. És llei de vida: les carreres i els cicles s’acaben. Amb Messi va anar com va anar. Era una decisió que s’havia de prendre: l’economia no era prou forta i sòlida per a la seva continuïtat”.