Carregant...

Lamine Yamal i Raphinha coincideixen en una lectura que Hansi Flick també comença a compartir, ja que Karim Adeyemi no és un problema per al Barça, en absolut, però la seva presència no potencia tant les dues grans referències ofensives com sí que ho fa Anthony Gordon. La diferència està menys en el talent individual i més en com es relaciona cadascun amb la resta de l'atac.

Adeyemi necessita espais, atacar en carrera i explotar transicions. Quan el Barça domina a dalt i el rival es tanca, el seu impacte disminueix. Lamine i Raphinha, en canvi, necessiten companys capaços d'associar-se, fixar bé les posicions i participar en la pressió sense desordenar l'atac.

Gordon encaixa millor amb els dos

Anthony Gordon ofereix precisament això. Treballa molt sense pilota, pressiona amb intensitat i entén millor quan ha d'obrir-se, quan atacar l'espai i quan acostar-se per combinar. La seva presència facilita el joc tant de Lamine com de Raphinha perquè no envaeix constantment les seves zones.

Gordon Adeyemi Gamper

A més, Gordon accepta un paper menys protagonista quan la jugada ho exigeix. Pot fixar defenses, arrossegar marques i alliberar espais perquè els altres dos apareguin per dins. Flick valora especialment aquesta capacitat perquè permet mantenir una estructura molt més equilibrada.

Adeyemi funciona millor en altres contextos

Això no significa que Adeyemi resti. Al contrari, la seva velocitat pot ser diferencial en partits oberts, especialment quan el Barça troba metres a l'esquena de la defensa rival. També encaixa millor quan juga al costat de futbolistes que tendeixen a ficar-se cap a dins i li deixen espai exterior. El problema apareix en les grans cites, on cada detall de posicionament i pressió pesa molt més. Lamine i Raphinha senten que amb Gordon l'atac flueix d'una manera més natural i que també reben més ajudes quan toca recuperar la pilota.

Hansi Flick comparteix aquesta sensació. No vol descartar Adeyemi ni reduir-lo a un paper secundari permanent, però sí que comença a establir una jerarquia segons el tipus de partit. Per als partits més importants, la combinació que més convenç ara mateix és Lamine, Raphinha i Gordon. Adeyemi seguirà tenint oportunitats, però l'encaix col·lectiu pesa. I tant Lamine com Raphinha coincideixen que, quan el nivell d'exigència puja, Gordon els fa millors a tots dos.