Encara que no hi fos, Lamine Yamal va ser protagonista en la derrota del FC Barcelona a Sevilla (4-1). Molts es pregunten si, amb la seva presència, l'equip hauria fet alguna cosa més. Es va trobar a faltar el seu desbordament, la seva velocitat i la seva espurna. No obstant això, algunes veus al vestidor asseguren que hauria estat el mateix. Alguns companys asseguren que el jove ja no transmet la mateixa humilitat que el va convertir en el gran descobriment del Barça.
L'ambient després de la derrota contra el Sevilla va ser tens. Pau Cubarsí, un dels més autocrítics, va assenyalar que la pressió “ha de començar des de dalt”. Ningú no va mencionar noms, però a dins es va entendre que era un missatge cap als atacants, inclòs Lamine, encara que no hagués jugat. En el grup hi ha qui pensa que l'equip pressiona menys quan ell és al camp, i que el seu esforç sense pilota no està al nivell de la resta. Així va passar en la derrota contra el Paris Saint-Germain. El crac no estava al 100%, però tot i així no va demanar el canvi. Flick, per la seva banda, tampoc no es va atrevir a asseure'l.
Preocupació amb l'ascens de Lamine Yamal
La seva vida fora del camp també està generant malestar. Fonts del vestidor apunten que alguns companys no veuen amb bons ulls la seva creixent exposició mediàtica, ni certes actituds que interpreten com d'estrella precoç. Diuen que ja no és el noi callat i centrat de fa un any. Que se'l nota confiat, fins i tot distant. I això, en un vestidor que valora la unitat per sobre dels egos, comença a pesar.
Hansi Flick ha mirat de protegir-lo. Sap que la pressió mediàtica és enorme i que qualsevol pas en fals pot girar-se en contra seu. Per això ha preferit no forçar-lo després de la seva recuperació. Però aquesta decisió no ha evitat els murmuris. Hi ha jugadors que consideren que el tècnic li concedeix un tracte especial, diferent de la resta. “Si fos un altre, ja estaria jugant o hauria perdut el lloc”, diu una veu interna.
Alguns comportaments de Lamine Yamal no agraden a can Barça
Al club també hi ha debat. Des de la direcció esportiva s'insisteix que Yamal és el futur del Barça i que no es pot gestionar un talent de 18 anys com un veterà. Però els més veterans del vestidor recorden que els èxits de l'any passat es van cimentar en la disciplina i la igualtat. Temen que aquesta línia es trenqui si el jove continua sent intocable, fins i tot sense estar al 100%.
L'entorn de Yamal defensa que està centrat, que la seva prioritat continua sent el futbol i que les crítiques són fruit de la frustració col·lectiva. Però les imatges dels últims mesos amb les seves aparicions públiques, les seves amistats mediàtiques i el seu to a les xarxes, han alimentat una narrativa que no agrada dins del club.
Al Barça, tothom sap que Lamine Yamal és un talent únic. Però també que el talent sense compromís no n'hi ha prou. Alguns veterans ja li han donat un toc d'atenció. D'altres esperen que el mateix Flick marqui límits clars. Perquè si el vestidor percep favoritismes, la fractura pot anar a més. I el club no està per a més fissures.