La relació futbolística entre Lamine Yamal i Robert Lewandowski comença a generar dubtes dins del Barça. El jove del planter considera que la presència del davanter polonès condiciona negativament el seu joc i el de l'equip. Cada vegada que Lewandowski és a l'onze, Lamine sent que el Barça perd fluïdesa, espais i opcions per fer mal en atac.
No es un problema personal, sinó estrictament futbolístic. Lamine entén el pes de Lewandowski i la seva trajectòria, però al camp percep que el sistema es torna més previsible. L'equip es fa més estàtic i les defenses rivals ajusten millor, cosa que afecta directament la seva capacitat per desequilibrar per banda.
Menys espais i pitjors transicions
Des del punt de vista de Lamine, jugar amb Lewandowski implica menys espais per explotar. El polonès és un davanter d'àrea, que fixa centrals i que no ataca els espais llargs ni arrossega defenses cap a fora. Això provoca que els rivals es tanquin més i que Lamine tingui menys opcions en atac. Amb jugadors com Ferran Torres o fins i tot falsos nou mòbils li permeten llançar pilotes a l'espai, generar transicions ràpides i trobar línies de passada més netes. Lamine sent que té més opcions per crear, assistir o fins i tot aparèixer per zones interiors amb avantatge que amb el polonès.
Quan Lewandowski és al camp, el Barça tendeix a atacar més en estàtic, amb possessions llargues i menys transicions. Aquest context perjudica un futbolista com Lamine, que viu de l'un contra un i de la velocitat. Els defensors ja no han de córrer cap enrere i poden anticipar-se millor a cada acció.
Un debat que afecta al vestidor
Al Barça ja comença a haver-hi debat sobre l'impacte real de Lewandowski en el joc col·lectiu. Ningú qüestiona la seva professionalitat ni el seu olfacte golejador, però sí es posa sobre la taula si el seu perfil encaixa amb l'evolució de l'equip i amb el creixement dels joves. Lamine, malgrat la seva edat, té una lectura molt clara del joc. Considera que el Barça necessita més mobilitat a dalt per potenciar el seu talent i el de companys. No vol ser un extrem aïllat, envoltat de defenses, sense suports ni desmarcatges que li alliberin espais.
Cada vegada que Lewandowski juga, Lamine percep que l'equip va a pitjor en termes creatius. És una reflexió interna, però que comença a tenir pes. El Barça haurà de decidir si adapta el sistema al seu davanter o si prioritza el creixement del seu major talent generacional.