Lamine Yamal no travessa els seus dies més còmodes dins del vestidor del Barça. El jove atacant ha mostrat cert malestar per com s'estan gestionant les sortides de diversos dels seus millors amics dins de la plantilla, una situació que l'afecta directament en l'àmbit personal i que explica algunes de les cares llargues que s'han vist en les últimes setmanes.
El problema no té una solució senzilla perquè no depèn únicament de donar-li minuts o de parlar amb ell. Lamine entén que el club ha de prendre decisions esportives, però no li ha agradat la manera en què s'ha tractat el futur de futbolistes amb els quals manté una relació molt estreta. Casadó, Héctor Fort i Balde formen part d'aquest nucli jove amb el qual se sent especialment identificat.
Les sortides dels seus amics han afectat més del que s'esperava
Dins del Barça són conscients que Lamine ho viu tot de forma molt emocional i que és un noi sensible. No es tracta només de compartir entrenaments, sinó d'haver creat un grup molt unit amb jugadors de la seva generació. Per això, quan diversos d'ells apareixen constantment vinculats a una sortida, l'impacte va molt més enllà de l'estrictament futbolístic.
A més, l'atacant considera que alguns d'aquests casos es podrien haver gestionat amb més tacte. No vol imposar decisions ni condicionar la planificació esportiva, però sí que espera que el club valori el pes humà que tenen certs futbolistes dins del grup i el que suposa trencar de cop una part important d'aquesta convivència.
Flick haurà de gestionar una situació delicada
Hansi Flick sap que no pot construir una plantilla pensant únicament en les amistats del vestidor. Si considera que determinats jugadors no encaixen o poden deixar una bona venda, defensarà aquestes decisions. Al mateix temps, tampoc pot ignorar l'estat d'ànim del seu futbolista més determinant. Aquí apareix el veritable problema. El Barça necessita mantenir Lamine Yamal còmode i concentrat, però tampoc pot prometre-li que els seus amics seguiran únicament per evitar el seu enuig. La solució passa per parlar, explicar cada moviment i evitar que el jugador senti que existeix una persecució contra el seu entorn més proper.
Les cares llargues, per tant, no responen a una qüestió esportiva personal. Lamine segueix sent intocable per a Flick. El que l'incomoda és veure com el grup amb el qual se sent més protegit comença a trencar-se. I això, a diferència d'un problema tàctic, no s'arregla simplement canviant una alineació.