Per a molts, Lamine Yamal és un extraterrestre per tot el que demostra futbolísticament pels camps d'Espanya i d'Europa. Però de vegades ens oblidem que és un noi de només 18 anys, amb una vida, uns amics, una família, i que també fa la seva quan no està jugant a futbol. I així ho ha volgut explicar en una entrevista a ESPN, on ha parlat del seu vessant més terrenal, però també del gran objectiu de final de temporada.
Guanyar el Mundial amb Espanya
Lamine Yamal ha parlat sobre el futur més immediat i com afronta el Mundial de Futbol 2026. El futbolista del Barça, que serà l'estrella de la selecció espanyola, indica que "encara falta molt, però la il·lusió és la de tots els espanyols". Per aquest motiu assegura que "volem guanyar i donar el màxim pel país".
Més enllà de l'apartat futbolístic del Mundial, sabent que jugarà dos partits als Estats Units i un altre a Mèxic, creu que "tocarà tastar algun taco", afegint que "mai he estat a Mèxic". Però abans haurà de fer la feina amb el Barça i guanyar tots els títols possibles abans de centrar-se en la selecció espanyola.
Lamine Yamal, un jove normal
"Faig el que fa qualsevol noi de 18 anys: estar amb els seus amics, tenir cura del seu germà, jugar a la Play, sortir a fer una volta... coses així", ha dit Lamine Yamal sobre què fa en el seu dia a dia quan no hi ha una pilota pel mig. I és per això que també vol deixar de banda la seva part més mediàtica de banda, ja que és molt jove i encara té molt camí per recórrer.
A més, també ha destacat que "intento estar amb els meus amics i viure la meva vida". Per això confessa que "intento no centrar-me només en el futbol, de no estar tota l'estona concentrat al partit, ni veure vídeos del lateral contra el qual m'enfronto, res d'això". En aquest sentit, explica que "intento gaudir de tot el dia i en el moment en què estic al camp donar el màxim de mi, però en sortir del camp, doncs igual, desconnectar al màxim del futbol".
I ha parlat d'una de les passions de quan era petit i anava a l'escola: jugar amb cartes Pokémon. "A l'escola jugàvem a les cartes de Pokémon i a tot això. Alguns a la Nintendo, però sobretot les cartes. Quan era petit no teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo. Aleshores jugàvem amb els meus amics al pati amb aquestes cartes, que valien un euro", diu Lamine Yamal.