LaLiga ha presentat el seu Informe Econòmic corresponent a la temporada 2021-22, en el qual es constata la recuperació del futbol professional espanyol després de la pandèmia, ja que s'han assolit els 4.838,1 milions d'euros d'ingressos totals (+22,6% de creixement anual), quedant molt a prop de la xifra històrica de la temporada 2019/20. A més, els clubs espanyols van ser els que menors pèrdues agregades van registrar, reflectint així l'èxit i solidesa d'un model basat en la sostenibilitat financera.

Aquests resultats situen de nou LaLiga en la segona posició de les grans lligues, tant en termes absoluts com relatius (mesurant la renda per càpita i a igualtat de nivell de preus). Per tant, la previsió és que es recuperi el primer lloc en termes relatius en les pròximes dues temporades, quan el mercat de fitxatges torni a la seva activitat normal prepandèmia.

Els ingressos que més van créixer van ser els derivats del Matchday (+123%), com a conseqüència de la tornada dels aficionats als camps de futbol. A més, també es va registrar un augment important en els ingressos comercials (+2,9%), un símptoma molt positiu de recuperació malgrat el context econòmic actual advers.

D'altra banda, LaLiga ha registrat un dèficit significativament inferior al de l'exercici anterior situant-lo com la millor dada de les cinc grans lligues, ja que el Resultat Net agregat de la competició espanyola es va situar en -140,1 milions en la 21/22. Mentre que la Bundesliga a Alemanya va patir -205 milions, la LFP a França -601, la Premier League + Championship en l'entorn de -1.005, i per a la Sèrie A + B aproximadament -1.150 milions.

L'enorme diferència de dèficit entre LaLiga i la Bundesliga i les altres lligues europees posa en evidència els models basats en pèrdues constants dels clubs, així com en el finançament amb sistemàtiques i ingents aportacions de recursos dels seus accionistes, un sistema basat en el dopatge financer que altera les regles del 'fair play' i adultera la competició.

Quant a les Despeses Totals, destaca la baixada del percentatge que suposen els costos salarials en relació amb l'Import Net de la Xifra Negoci (INCN), passant d'un 81,2% a un 75,1%, i en relació amb els Ingressos Totals del 61,4% al 54,5%. Una dada que reflecteixen l'eficàcia del control econòmic i l'esforç dels clubs per contenir les seves despeses i millorar la seva situació financera.

Aquestes condicions també han propiciat que l'endeutament net gairebé no hagi augmentat des de l'exercici anterior, tan sols +0,8%, situant-se en 2.102,4 milions d'euros, una xifra, que podria haver estat molt menor sense l'impacte del Pla Impulso, que ajudarà el creixement de la competició i els seus clubs, i, que en realitat, són deute subordinat, o sense inversions tan importants com la del Reial Madrid en la remodelació del Santiago Bernabéu.

Unes inversions en infraestructures que han fet molts altres clubs gràcies als fons del Pla Impulso i que han fet créixer la Inversió Neta Total, i que continuarà augmentant en els propers anys amb grans remodelacions de les ciutats esportives com la del Spotfiy Camp Nou.

Quant als ingressos totals de la temporada en curs, s'espera que continuïn creixent fins a quedar-se encara més a prop del màxim històric de 5.065 milions d'euros, i, sobretot, es preveu que es tornin a registrar beneficis nets agregats en la competició professional espanyola.