Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) afronta el seu 16è Dakar. La pilot catalana continua la seva progressió a la categoria de cotxes i correrà per cinquena vegada sobre quatre rodes. Ara ho farà amb un EBRO s800 XRR, juntament amb el seu copilot Maurizio Gerini, i ja fent el salt a la categoria T1+, la màxima al ral·li més dur del món. La seva millor posició en cotxes, la 15a del 2024, i amb la intenció de refer-se del seu únic abandonament, el de l'any passat a la primera etapa. La cita del 48è Dakar, del 3 al 17 de gener del 2026 a l'Aràbia Saudita.
Com afrontes aquesta nova edició del Dakar?
Afronto aquesta edició amb moltíssima il·lusió. És una edició especial, sens dubte, després de tant de temps perseguint-ho, doncs arriba l'oportunitat amb aquest EBRO de córrer amb un T1+. Molt contenta, la veritat.
Què ens podem esperar d'aquest cotxe?
És un gran cotxe per tenir l'oportunitat de lluitar per bones coses. Sí que és veritat que és un primer any, que hem de tenir en ment això, però que és un cotxe molt competitiu, que ho serà més en el futur quan tinguem temps de treballar-hi més, i crec que podem somiar en molt bones coses.
Al Ral·li del Marroc ja vas tenir bones sensacions...
Va anar molt bé al Marroc. Crec que va ser el millor entrenament possible. Al final, la millor manera de provar coses és corrent curses. Vam anar afinant coses, vam poder provar cosetes, corregir ara durant aquests dies fins a enviar el cotxe problemets que vam tenir, que al final d'això es tractava Marroc. I ens vam trobar bé, tot i que no vaig poder tenir el Gerry (el copilot Maurizio Gerini) al meu costat per una apendicitis. Amb moltes ganes de retrobar-me amb ell allà a l'Aràbia.
Què suposa poder córrer per fi a la categoria reina, a l'Ultimate?
Molta il·lusió. Ja corríem a la categoria reina, però corríem amb un cotxe amb dues rodes motrius, que no ens deixava estar amb igualtat de condicions, sobretot a les etapes més de sorra. Ara tenim finalment el cotxe que somiàvem, per tant, és un plaer. I, a més, tot aquest projecte amb EBRO, que hagin comptat amb mi com a pilot de l'equip, doncs és un honor.
Com valores el recorregut d'aquesta edició?
Hem de tenir en compte tot el Dakar. Pel que va dir David Castera (director del Dakar), serà dura tant la primera com la segona setmana i, a més, crec que comencem a un nivell molt alt. Les primeres etapes són de pedra. Hem fet aquelles etapes, aquella zona i la coneixem bé, i és molt dura, molt exigent tant pels cotxes com per nosaltres. Per tant, crec que haurem de començar una mica cautelosos, ser conscients d'això. Serà un Dakar per tenir una mica d'estratègia, de ser intel·ligents i d'anar de menys a més.
I com l'encares després de la frustrant edició de l'any passat?
Lo de l'any passat no ens pot fer tenir massa ganes, sobretot els primers dies. Va ser una qüestió una mica de mala sort, per tant, tard o d'hora tocava tornar a casa abans d'hora. Sí que va ser d'una manera potser massa cruel, però al final sempre dic que les coses dolentes passen per alguna cosa. No hagués imaginat ara estar embarcada en aquest projecte tan il·lusionant. Molt contenta que tot això s'hagi fet realitat, de tornar a ser el cotxe amb el Gerry, i amb moltes ganes de tornar aquesta confiança a l'equip i que les coses surtin bé.
I una posició com a objectiu per a aquest Dakar?
Jo sempre soc competitiva i sempre somio en millorar, i ha de ser l'objectiu. Però també hem de ser conscients que és un projecte molt nou, que hem tingut poc temps... jo no em posaria un número, simplement vull veure el somriure de tot l'equip quan arribem al final del Dakar, que voldrà dir que les coses han anat bé.
Ara tenim finalment el cotxe que somiàvem
Per acabar, ja marxant de la prova esportiva del Dakar, com ha evolucionat el paper i el tractament de dona a l'Aràbia Saudita?
Crec que ha fet un gran canvi. Recordo el primer any que vaig anar, fa sis o set anys, per la primera presentació que es va fer del Dakar, i la veritat és que ara veus un canvi molt gran. Realment hi ha hagut una evolució molt bèstia en aquest temps. Sí que és veritat que és difícil donar una opinió perquè estem una mica en una bombolla. Al Dakar arribem i ens n'anem directe al bivac de Yanbo, estem tres dies allà, som nosaltres, al final no te n'adones si estàs Aràbia o podries estar a qualsevol desert del món. És difícil de dir perquè no convivim massa, però sí que se sent una mica a grans ciutats, a l'aeroport... que les coses canvien. Per sort, hi està havent una evolució.