El Reial Madrid viu un moment d'incertesa profunda. El projecte de Xabi Alonso, que va començar aquest estiu ple d'il·lusió, s'ha anat desinflant amb una rapidesa sorprenent. Les últimes ensopegades, especialment el 2-2 contra l'Elx, han encès totes les alarmes. L'equip no convenç, no domina i no progressa. I el que és pitjor: la sensació que alguna cosa està trencada comença a instal·lar-se amb força tant al vestidor com a l'afició.
L'anomenat “efecte Xabi” es va evaporar massa aviat. Ni la victòria en el Clàssic va aconseguir canviar la dinàmica. L'equip es desinfla, perd intensitat i mostra una preocupant falta d'identitat. Els empats contra Rayo Vallecano i Elx han reduït a la mínima expressió el coixí que tenia a la Lliga. A la Champions, el Liverpool va ser clarament superior malgrat l'ajustat 1-0, i només Courtois va evitar una golejada. L'ambient s'enrarreix.
Xabi Alonso, a examen en els pròxims partits
Els principals mitjans de Madrid ja han posat el dit a la nafra. Es parla d'un equip que perd el control. De jugadors que no se senten còmodes amb els mètodes de Xabi. D'un vestidor amb senyals "no bones". El contrast amb l'estil de Carlo Ancelotti, un tècnic més lliure i menys intervencionista, és enorme. Xabi Alonso és metòdic, tàctic, insistent. I els seus futbolistes semblen esgotats, fins i tot confosos.
Les crítiques al tècnic no són menors. Se l'acusa de decisions tàctiques erràtiques. D'alineacions extravagants. D'un excés de laboratori que no encaixa amb l'ADN del club. A Elx va situar Fran García en un rol que no li corresponia, va deixar a la banqueta Vinicius i va desplaçar Rodrygo a un lloc incòmode. Res va funcionar. I alguns futbolistes, com Trent o Ceballos, tampoc van ajudar, malbaratant les seves oportunitats.
Per acabar-ho d'adobar, veus autoritzades com Maldini han assenyalat públicament que “l’equip no funciona”. Que el problema és estructural. Més greu del que sembla. I que els propers partits, contra Olympiacos a Atenes i Girona fora de casa, poden ser definitius per al futur del tècnic. Dos matxs que el Madrid hauria de guanyar… però que, en aquest moment, se senten com autèntiques bombes de rellotgeria.
Florentino Pérez i companyia trien el relleu de Xabi Alonso
I aquí entra en escena un nom que genera tantes il·lusions com temors: Jürgen Klopp. El tècnic alemany sempre va ser el pla A de Florentino Pérez. El va voler abans. El vol ara. El considera l'únic capaç d'imposar ordre, caràcter i personalitat en un vestidor que molts descriuen com anàrquic. Klopp té cada cop més adeptes al club. Als despatxos es repeteix el mateix: si la dinàmica no canvia aviat, serà l'escollit.
El missatge intern és que Xabi Alonso ha de guanyar i ha de convèncer. No n'hi ha prou amb resultats ajustats ni amb brots verds. El club vol un equip reconeixible, competitiu i dominant. Si això no passa en les properes setmanes, el relleu està preparat. I aquest relleu té nom, cognom i un segell inconfusible: Jürgen Klopp.