Kilian Jornet ha compartit, dies després de completar el seu últim repte, com va ser realment l’experiència extrema de “States of Elevation”, una travessa inèdita que el va portar a ascendir 72 cims de més de 4.000 metres als Estats Units en només 31 dies. En una entrevista a El Larguero de la Cadena SER, l’atleta català ha confessat que cada jornada era una autèntica prova de supervivència: “Cada dia era com fer una etapa del Tour de França i córrer una marató en muntanya".
"El meu cos no responia..."
El projecte, que Jornet va completar entre el 3 de setembre i el 4 d’octubre, va combinar 5.145 quilòmetres i més de 123.000 metres de desnivell positiu, alternant bicicleta i carrera a peu. L’inici, però, no va ser gens fàcil. Jornet va arribar a Colorado amb jet-lag i va haver d’adaptar-se a l’aire sec i a l’altitud extrema: “La primera setmana realment anava malament, el meu cos no responia i vam tenir molt mal temps… Dels 31 dies, 15 van ser amb pluja, neu o tempestes". Amb el pas dels dies, el seu cos es va adaptar fins al punt de sentir que podia continuar indefinidament. Tot i això, l’esforç va arribar a límits impensables: “Les tirades més llargues que he fet sense dormir són de més de 50 o 60 hores".
El català reconeix que va haver de lluitar constantment contra la fatiga i el clima: “Era una lluita constant contra el cansament i la meteorologia, però també una manera d’aprendre fins on pot arribar el cos". L’aventura va tenir un petit equip de suport que va resultar essencial per a la logística i la documentació del repte: “Érem un equip de cinc persones amb una furgoneta: tres fotògrafs i videògrafs i una altra persona per a la logística, conduir, preparar menjar, netejar la bici… Sense ells hauria estat impossible".
El moment més delicat va arribar al Mount Rainier, l’últim cim del recorregut, on Jornet es va trobar amb neu recent i passos tècnics que el van fer dubtar a arribar al final: “Mai he volgut morir a la muntanya. Pot ser poètic arribar fins al final i no poder acabar perquè la muntanya no està en condicions". Més enllà del repte esportiu, Jornet ha remarcat la importància de la prudència i la gestió del risc, així com la seva preocupació per la massificació de muntanyes com l’Everest: “Hi ha molta gent que puja sense la preparació necessària i posa en risc la seva vida i la dels guies. Seria important començar a buscar regulacions". Durant “States of Elevation”, la Kilian Jornet Foundation va impulsar activitats de conscienciació ambiental amb xerrades i jornades de restauració de senders a diversos punts del país. Tot plegat, per reforçar una idea clau del seu missatge: “L’emoció no depèn del nom del cim. És igual a Montserrat, a Peñalara o a la serra que tinguis a una hora de casa".