El fitxatge de Nico Williams pel FC Barcelona no està tancat, però darrere de cada pas ferm en aquesta direcció hi ha hagut Joan Laporta. El president blaugrana ha estat, des de l'estiu de 2024, el gran impulsor de l'operació, i els últims esdeveniments entre ambdues entitats han convertit aquest interès en una qüestió personal. La tensió viscuda a la llotja durant l'última trobada de lliga entre Barça i Athletic ha accelerat l'ofensiva per l'extrem internacional.
L'episodi, carregat de fredor institucional i de gestos poc habituals entre directives, va ser la culminació d'un desgast que s'arrossega des que el Barça va intentar el fitxatge de Nico fa un any. La resposta del club bilbaí, considerada per la cúpula blaugrana com a desproporcionada i hostil, va encendre els ànims. Enric Masip, assessor directe de Laporta, va criticar públicament l'actitud del Athletic, deixant en evidència el malestar intern amb el comportament de l'entitat basca.
Laporta, en aquest context, no només ha reprès amb més força la intenció de portar a Nico al Camp Nou, sinó que l'ha convertit en una mena de resposta simbòlica. Si llavors li ho van negar amb contundència, ara l'estratègia apunta a assumir el cost i els recursos necessaris per aconseguir la seva incorporació. No es tracta només de reforçar la plantilla, sinó d'enviar un missatge clar: el Barça no oblida ni tolera insolències institucionals.
Una operació esportiva amb rerefons emocional
Encara que en termes estrictament futbolístics Nico encaixaria perfectament per perfil i edat en el projecte de Hansi Flick, el destacable en aquest cas és la càrrega emocional que ha adquirit l'operació. Laporta no veu ja Nico sol com un reforç estratègic, sinó com una peça clau en la seva particular venjança després del desacord amb la directiva blanc-i-vermella.
Des del punt de vista econòmic, el club ja ha mogut fitxa per activar els mecanismes que li permetrien afrontar la clàusula de rescissió i complir el registre financer exigit per la Lliga. Internament, el nom de Nico s'ha convertit en una prioritat i la seva arribada, de produir-se, es llegiria no només com un triomf esportiu, sinó com un cop institucional a un dels focus de tensió més recents en l'entorn del president.
Laporta, ferm en el seu estil de lideratge, ha transformat un objectiu de mercat en una qüestió d'orgull. Si el Barça aconsegueix tancar el fitxatge, no serà només una victòria als despatxos: també s'interpretarà com una revenja silenciosa després del menyspreu rebut. Nico Williams es perfila així no només com al gran reforç del pròxim projecte, sinó com al símbol d'una partida que Laporta no està disposat a perdre.