Dean Huijsen ja no viu l'idil·li de les seves primeres setmanes al Reial Madrid. L'impacte inicial va ser enorme. Sorprès. Il·lusionant. Va arribar i va respondre. Ràpid, contundent i amb personalitat. Xabi Alonso li va obrir la porta immediatament i Florentino Pérez va veure confirmada la seva aposta.
El context també el va ajudar. Moltes lesions en la defensa. Poques alternatives reals. Huijsen va aprofitar l'escenari. Es va fer un lloc. Va sumar minuts. Es va guanyar elogis. Fins i tot va ser assenyalat com un dels pilars del nou projecte blanc. Tot semblava encaixar.
Però el problema va arribar després. La regularitat. En els partits grans, el seu rendiment va caure. La pressió va pesar. Les decisions van ser errònies. Les errades es van acumular. El derbi contra l'Atlètic va encendre les alarmes. Anfield va acabar de disparar-les.
L'efecte Huijsen es dilueix
A Liverpool va quedar assenyalat. Va ser un dels més criticats. S'esperava un correctiu. Un avís clar. Però no va arribar. Xabi Alonso va tornar a apostar per ell davant el Rayo Vallecano. I el sacrificat va ser Éder Militão. Una decisió incomprensible per a molts.
El brasiler era el líder. El més sòlid. El que millor estava. La seva suplència va generar soroll intern. I pressió afegida sobre Huijsen. Havia de respondre. Era el seu moment. Però va tornar a fallar. Nerviós, imprecís, accelerat... Va ser substituït tot just començar la segona part.
El partit contra l'Elx no va canviar la percepció. Va jugar tot el matx. Però no va convèncer. Els dubtes seguien allà. I poc després va arribar un altre cop. Problemes musculars. Cinc partits fora entre Lliga i Champions League. Una aturada inoportuna.
El seu retorn va ser discret. Només 13 minuts davant l'Alabès. Sense ritme. Sense pes. Amb la defensa en quadre, tot indica que tornarà a tenir oportunitats. Però ja no és el mateix. L'efecte sorpresa ha desaparegut. I tot apunta que quan torni Eder Militao, tornarà a ser carn de banqueta.
La seva titularitat a la Selecció Espanyola està en joc
Un escenari que genera un enorme problema per al futbolista que va més enllà del Reial Madrid. Huijsen sap que està perdent confiança. No és titular indiscutible. No és intocable. I això té conseqüències fora del club.
La Selecció Espanyola observa. Luis de la Fuente continua comptant amb ell. La convocatòria no perilla. De moment. Però la titularitat sí que està en joc. La competència apreta. I molt. Més encara amb Pau Cubarsí creixent partit a partit. Cada cop se'l veu més segur i madur. És intocable per a Hansi Flick. La seva progressió és constant. I el seu nom guanya pes. Cada setmana, en cada actuació.
Huijsen ho sap. Sense continuïtat al Madrid, el seu estatus es debilita. El marge d'error es redueix. L'exigència és màxima. AMb talent no n'hi ha prou. Cal constància, solidesa i personalitat en els grans escenaris.