El que havia de ser el somni daurat d'Hugo González en la temporada 2025-2026 de l'NBA s'ha transformat en un malson vestit de verd. El jugador espanyol, format al Real Madrid i acostumat a aixecar trofeus gairebé per inèrcia, es troba ara en un escenari que mai no havia experimentat: derrotes, desordre i desil·lusió. Els Boston Celtics, aquell gegant que fa poc aixecava l'anell número 18 i dominava la lliga, s'han convertit en una ombra de si mateixos.
La lesió de Jayson Tatum, que es perdrà tota la temporada per un trencament del tendó d'Aquil·les, ha estat el cop de timó que ha canviat el destí de la franquícia. Sense el seu jugador estrella, i amb un vestidor desmantellat després de les sortides de Jrue Holiday i Kristaps Porzingis, el projecte de Brad Stevens fa aigües. I enmig d'aquest terratrèmol apareix un jove Hugo que haurà de sobreviure a un ecosistema que no perdona errors.
Crisi i reconstrucció: els Celtics, entre el luxe i la ruïna
Per al jove espanyol, acostumat a l'exigència guanyadora del Real Madrid, adaptar-se a una NBA que viu del negoci i els números ha estat un xoc brutal. Boston, que en teoria havia de reforçar la seva dinastia, s'ha vist obligat a una transició impulsada pel nou conveni col·lectiu (CBA), que imposa sancions severes per superar el límit de l'impost de luxe i els ‘aprons’.
El gerent general, Brad Stevens, conscient de l'abisme financer, va optar per una reestructuració gradual que va incloure el traspàs de Jrue Holiday als Portland Trail Blazers i de Kristaps Porzingis als Atlanta Hawks, maniobra amb què van aconseguir estalviar-se 27 milions en salaris i evitar bona part de l'impost de luxe. En el seu lloc van arribar jugadors de menys cost com Anfernee Simons, Neemias Queta i Josh Minott. Així, Boston va passar de ser un equip temut a un que amb prou feines aspira a mantenir-se competitiu mentre Tatum es recupera.
El desafiament personal d'Hugo González a Boston
Hugo González, de tot just 19 anys, no només carrega amb l'etiqueta de promesa europea; també afronta el repte de ser el possible Rookie de l'Any. Al Real Madrid va viure envoltat d'estabilitat, amb entrenadors que confiaven en el seu talent i companys que l'emparaven. A Boston, en canvi, el panorama és diferent. En el xoc de pretemporada contra els Cleveland Cavaliers, l'aler només va sumar 4 punts, un indici clar de la seva situació en la rotació.
El contrast no podria ser més brutal: d'aixecar títols al Movistar Arena a afrontar la possibilitat de patir pallisses al TD Garden. Tanmateix, aquesta travessia podria ser la forja definitiva del caràcter d'Hugo González. I és que, en un entorn on les victòries ja no són el pa de cada dia, la resiliència i el lideratge emergeixen com a virtuts essencials. Boston, mentrestant, viu un moment de redefinició total. Amb Jaylen Brown i Derrick White com a referents, l'equip s'aferra a una identitat de treball i sacrifici. Però ni tan sols ells poden ocultar la sensació que el tren de la glòria s'ha aturat.