La pretemporada de l'NBA 2025-2026 ha començat amb un protagonista inesperat: Anthony Davis, el que va ser emblema del domini interior i ara símbol de la frustració als Dallas Mavericks. Passat de pes, amb un físic deteriorat i una actitud que no convenç, l'exjugador dels Lakers sembla haver perdut l'aura que alguna vegada el va convertir en el defensor més temut de la lliga.
La franquícia texana, que encara no s'ha recuperat de la sortida de Luka Dončić, s'enfronta ara a un dilema que amenaça de convertir-se en un malson: què fer amb un jugador que costa 54 milions l'any i amb prou feines pot córrer la pista?
El sobrepès i els problemes defensius de l'estrella preocupen Dallas
Als seus 32 anys, l'Anthony Davis ha tornat als focus per les raons equivocades. Segons fonts properes a l'organització, l'ala-pivot hauria arribat al training camp amb set quilos de més, un excés que salta a la vista fins i tot amb l'uniforme ample dels Mavericks. El seu pas pel quiròfan aquest estiu —després d'un desprendiment de retina que l'obligarà a jugar amb ulleres protectores— i la seva posterior inactivitat han deixat seqüeles que van més enllà de l'estètic: la seva mobilitat s'ha reduït dràsticament.
Els vídeos dels entrenaments mostren Davis arribant tard a les cobertures i perdent la referència defensiva, just on solia brillar. Lluny de la zona, en les cobertures exteriors, el jugador és un colador. La velocitat se n'ha anat, l'explosivitat ha desaparegut i les sospites que Davis està sortint del seu prime (amb 32 anys i un historial de lesions) es confirmen amb cada possessió. En atac, la història no és millor: el seu rebuig a exercir de pivot pur el deixa en terra de ningú, especialment quan comparteix pista amb Dereck Lively II.
Dallas busca identitat entre el fracàs de Davis i l'esperança en Cooper Flagg
El context tampoc ajuda. Dallas continua carregant amb l'ombra d'haver intercanviat Luka Dončić per Davis, una decisió que va marcar el projecte del general manager Nico Harrison. L'arribada del prodigi Cooper Flagg, número u de l'últim draft i futur rostre de la franquícia, semblava l'oportunitat de redempció. No obstant això, els dubtes sobre l'encaix amb un veterà en declivi han encès totes les alarmes.
Durant la pretemporada, Jason Kidd ha provat formacions pesades amb Flagg, Davis i Lively, una aposta que ha resultat un autèntic desastre. Sense tir exterior ni fluïdesa ofensiva, els Mavs s'han vist lents, predictibles i mancats d'espai a la pintura. En defensa, la situació frega el preocupant: Davis ha perdut la capacitat de moure's al perímetre, i ni D’Angelo Russell ni un envellit Klay Thompson aconsegueixen frenar els exteriors rivals.
La pista és un autèntic camp minat, sense espai per respirar. Amb Davis i Lively operant a la pintura i sense un tir exterior fiable per part de la Ceja, l'atac de Dallas s'ofega en la congestió. La pilota no circula, les penetracions són impossibles i els percentatges de tir cauen en picat. La versió de l'equip amb P.J. Washington, que sí que és una amenaça des del perímetre, en lloc de Davis, ha demostrat ser notablement superior. Una dada que, en l'era dels Mavs i les seves urgències, és més que un simple senyal d'alarma: aquest desequilibri tàctic subratlla un greu error de planificació que bé podria accelerar un traspàs de Davis.