Hansi Flick observa la final del Mundial entre Espanya i Argentina amb una preocupació que va molt més enllà del resultat. Lamine Yamal arriba tocat al partit contra Leo Messi, després d'entrenar amb un embenat a la cama i treballar entre cotons en els dies previs. A la selecció transmeten calma, però al Barça la por és evident: que torni lesionat abans de començar una temporada clau.
Lamine vol jugar la final perquè sap que està davant una nit històrica i no se la pot perdre. Enfrontar-se a Argentina, amb Messi al davant, no és un partit qualsevol. És una cita que pot marcar la seva carrera i que cap futbolista vol perdre's. El problema és que aquesta ambició pot tenir un preu físic alt.
Flick mira més enllà del Mundial
Luis de la Fuente compta amb Lamine i tot indica que estarà disponible per a la final. La federació espanyola parla de molèsties controlades, de gestió de càrregues i de precaució. Però Flick no pensa només en diumenge. Pensa a l'agost, en la pretemporada, en l'inici de Lliga i en un Barça que necessita el seu jugador més desequilibrant des del primer dia.
El tècnic alemany sap que Lamine ha suportat una càrrega enorme durant tot el curs. Ha estat decisiu amb el Barça, important amb Espanya i protagonista en un Mundial duríssim. A la seva edat, el talent sembla no tenir límit, però el cos sí. I un problema muscular, si es força en una final, pot convertir-se en lesió de diverses setmanes.
El Barça creua els dits
Al Barça no demanaran públicament que no jugui, perquè seria impossible entendre-ho abans d'una final. Però internament el temor existeix. Si Lamine acaba tocat, Flick podria perdre'l per a l'arrencada de la pròxima temporada o haver de dosificar-lo quan més el necessita.
La situació és delicada perquè el jugador sempre vol ser-hi. Lamine no s'amaga, demana la pilota i assumeix responsabilitat encara que no estigui al cent per cent. Aquesta mentalitat encanta a Flick, però obliga a protegir-lo. La final contra Messi pot ser el gran aparador de Lamine, però també una nit de risc. Flick espera que Espanya el cuidi, que no es forci més del compte i que torni sa. Perquè el Barça no només necessita la seva màgia; necessita que arribi sencer.