Marc Bernal comença a cansar-se d'una situació que Hansi Flick coneix perfectament. El jove centrecampista treballa bé, respon cada vegada que entra i manté un nivell alt en els minuts que rep, però el seu protagonisme continua sent mínim. El problema és evident: Rodri i Pedri són intocables i Bernal gairebé sempre apareix quan el partit ja està decidit.
La incomoditat comença a créixer perquè Bernal considera que està fent mèrits suficients per tenir oportunitats més importants. No demana convertir-se en titular d'un dia per l'altre, però sí sentir que existeix una competència. Entrar sempre durant els últims minuts acaba transmetent la sensació que el seu paper està tancat d'antuvi.
Rodri i Pedri bloquegen pràcticament totes les seves opcions
Flick està encantat amb el rendiment de Rodri i Pedri. El primer controla la base del centre del camp i el segon aporta pausa, creativitat i capacitat per accelerar quan troba espais. Junts formen una parella que el tècnic considera fonamental per sostenir el joc del Barça.
Això deixa Bernal en una posició molt complicada. El seu perfil encaixa especialment com a pivot, precisament la zona on Rodri té una jerarquia enorme. A més, quan Flick vol modificar el centre del camp, sol prioritzar altres solucions abans que donar-li una titularitat completa al del planter.
Bernal vol que el rendiment tingui recompensa
La frustració neix d'aquí. El jove entén perfectament la competència, però també considera que entrenar bé i rendir quan juga hauria de servir per a alguna cosa més que acumular aparicions testimonials. Flick sap que prolongar massa aquesta dinàmica pot acabar generant un problema. Dins del club ningú vol que Bernal interpreti la seva situació com a falta de confiança. Continua sent considerat un dels projectes més importants de la Masia i existeix plena confiança en el seu futur. Però el present comença a exigir decisions.
El mateix Flick haurà de trobar partits en què pugui donar-li més recorregut, fins i tot compartint centre del camp amb algun dels titulars. Mantenir-lo permanentment com a última alternativa pot frenar una progressió que necessita minuts reals. Bernal no ha plantejat cap ultimàtum, però el seu malestar comença a ser conegut. Rodri i Pedri són intocables, encara que el jove vol demostrar que això no hauria de significar quedar-se sempre fora. Flick ho sap i haurà de gestionar una competència que, fins ara, està sent massa desigual.