Hansi Flick comença a prendre decisions importants al voltant de Lamine Yamal. L'extrem és la gran prioritat del Barça i el tècnic alemany vol construir un ecosistema que li permeti rendir sense que l'equip perdi equilibri. Per això hi ha dos jugadors que queden directament assenyalats com Marcus Rashford i Roony Bardghji. Cap dels dos encaixa bé amb el paper que el club vol donar a Lamine.
I és que el Barça sap que Lamine no pot carregar amb tot. Ha de desequilibrar, atraure rivals, generar ocasions i decidir partits. Però també necessita que l'equip el protegeixi en determinats moments, especialment quan toca defensar o sostenir la pressió. Aquí apareix el primer problema amb Rashford.
Rashford no compensa Lamine
La realitat és que Hansi Flick considera que l'anglès no ofereix la feina sense pilota que el Barça necessita. Rashford aporta velocitat, cop i capacitat per atacar espais, però no és un extrem que destaqui per la seva pressió. I si Lamine té certa llibertat per estalviar esforços defensius, l'altre costat ha de compensar molt més.
D'aquesta manera, ajuntar Rashford amb Lamine pot partir l'equip. Flick no vol dos extrems que desconnectin en la pressió ni una estructura massa vulnerable quan el rival surt des de darrere. Per això la continuïtat de l'anglès perd força. El cas de Bardghji és diferent. No es tracta tant d'esforç defensiu com d'espai. El suec juga a la mateixa banda que Lamine i, amb el planter com a titular indiscutible, amb prou feines tindria minuts importants.
Bardghji es queda sense lloc
Bardghji necessita jugar per créixer, no viure atrapat darrere del jugador més important del projecte. Flick entén que mantenir-lo sense protagonisme pot acabar sent un error per a totes les parts. Per això el Barça comença a assumir que hi pot haver dues vendes necessàries. Rashford no encaixa tàcticament al costat de Lamine i Bardghji no té espai per conviure amb ell a la mateixa banda.
Així doncs, Flick ja ha assenyalat dues sortides per motius diferents, però amb el mateix origen. El Barça es construeix al voltant de Lamine Yamal, i això obliga a prendre decisions. Rashford no pressiona prou per equilibrar-lo i Bardghji ocupa una zona que ja té amo absolut. En el nou pla blaugrana, ambdós queden molt lluny de ser imprescindibles.