El fitxatge de Ilkay Gündogan provocarà un tsunami dins del Barça. I és que l'alemany no ha sortit del Manchester City, amb el qual acaba de guanyar el triplet, per ser suplent, per la qual cosa a Xavi Hernández li tocarà prendre una decisió impopular. La temporada passada, l'entrenador de Terrassa va decidir passar l'inicial 4-3-3 al 4-4-2, per donar cabuda el mateix onze a Sergio Busquets, Frenkie de Jong, Pedri i Gavi. Durant tota la temporada, Xavi va intentar que De Jong assumís les tasques de Busquets, que passés a ser el nou pivot defensiu, però el neerlandès no ho va aconseguir.
Amb la sortida de Busquets, Xavi no va contemplar afrontar la temporada que ve sense un fitxatge per a la posició, fins al punt d'acceptar l'arribada d'Oriol Romeu, malgrat demanar una vegada després d'una altra que necessitava el fitxatge de Martín Zubimendi. I ara, amb Gündogan en la plantilla, l'entrenador haurà de prendre una decisió important, ja que l'onze tipus no caben tots.
Gavi, principal damnificat del fitxatge de Gündogan
Donant per fet que el nou onze base de Xavi Hernández seguirà sent un 4-4-2 i que De Jong, Pedri i Gündogan són fixos, l'entrenador de Terrassa haurà de sacrificar un pes pesant. El lògic, per nom, és que el damnificat fos Oriol Romeu, per donar entrada a Gavi, encara que en aquest cas el Barça hauria de jugar sense un pivot defensiu, ja que Xavi no contempla De Jong allà. Seria el pas a un doble pivot bastant estrany en el Barça. L'altra opció seria donar-li la titularitat a Romeu, que passaria a ser el 'nou Busquets', encara que en aquest cas la decisió seria molt impopular, ja que significaria la suplència de Gavi.
D'altra banda, continuar apostant per un 4-4-2 suposarà un altre llistat de damnificats, ja que donant per fet que Dembélé és un fix com extrem i que Lewandowski és titularíssim, tot això deixarà a la banqueta la resta de davanters, Ansu Fati, Ferran Torres i Raphinha, que passarien a ser suplents o, a tot estirar, a aspirar a entrar en la rotació de Dembélé.
Alejandro Balde, també en perill
Existeixen a la pissarra una tercera variació, encara que s'entreveu com una solució per a moments concrets, més que una tàctica per al llarg termini. A més, també seria bastant impopular. Es tractaria del pas a la banqueta d'Alejandro Balde, jugant amb una línia de 3 centrals en defensa, com el Manchester City de la temporada passada. En aquest cas, amb Koundé, Araujo i Christensen formant la línia defensiva, Xavi sí podria unir a Oriol Romeu, De Jong, Pedri, Gavi i Gündogan en el centre del camp, amb Lewandowski i Dembélé a dalt.
És obvi que per afrontar una temporada, a Xavi li vindrà de meravella disposar d'una plantilla llarga per poder fer front a les lesions i poder donar descansos. El problema és que en aquells partits clau que tots volen jugar, hi haurà d'haver jugadors sacrificats, decisions que poden acabar generant problemes.