Entre concert i concert Pep Guardiola segueix demostrant com es dirigeix el futbol des de la banda i ja es pot dir que guanya allà on va. No ha aconseguit triomfar a la Champions League lluny de Barcelona, però sí a les competicions domèstiques. Tres lligues espanyoles conquerides amb el Barça, tres Bundeslligues amb el Bayern de Munic i ara, en el seu segon any a Anglaterra, aixeca la seva primera Premier League amb el Manchester City.

Una simfonia de futbol

Pep Guardiola segueix sent el millor entrenador del món, també demostrant-ho a Anglaterra, i practicant un futbol que embadaleix tot aficionat amb un mínim gust per al joc de posició i possessió. La setmana passada no va poder adjudicar-se el títol de la que diuen que és la millor lliga del món contra el seu arxienemic, José Mourinho, en el primer match-ball, però ara sí, amb la segona bala. El City va fer la feina imposant-se al Tottenham i Mourinho ha caigut contra el West Brom, el cuer.

Jugant a un futbol vistós, fluït i dominador es pot guanyar la competició de més nivell i amb més igualtat del món. L'orquestra de Guardiola segueix afinant els seus instruments en la seva segona temporada a l'Etihad. I aquesta vegada ja és capaç d'adjudicar-se la Premier igualant un rècord. Guardiola es posa al nivell del United que la temporada 2000/01 va guanyar a cinc jornades per al final de la competició. La curiositat és que ho va aconseguir un 14 d'abril. Aquesta vegada ha estat el 15.

I és que amb un futbol que ha meravellat tota Anglaterra, sabent jugar a contracorrent de l'estil dels creadors del futbol, torna a sorprendre amb la seva nova simfonia. Guardiola ha creat un equip sobri, amb referents clàssics del futbol cruyffista, però amb variacions apreses a Barcelona i a Munic.

Pep Guardiola Manchester City Premier League   EFE

De Bruyne, el millor solista

El futbol del Manchester City il·lusiona i agrada només de veure'l. Es busca la plasticitat de la passada, del moviment uniforme i d'arribar a fer mal al rival amb la possessió. Però aquest equip ha estat liderat per un gran solista: Kevin de Bruyne.

El migcampista belga ha acabat d'explotar als seus 26 anys amb Pep Guardiola com a entrenador. Per fi arriba el moment de veure el De Bruyne que tothom esperava. Un futbolista amb toc, arribada i gol. Capaç de ser associatiu i definidor. Un jugador molt complert que ha liderat el City.

Però no només ell ha estat el principal artífex de l'èxit dels citizens. Ederson, Sané, Sterling, Agüero, David Silva, Bernardo Silva o Gabriel Jesús també han dirigit l'equip sobre la gespa.

Una temporada de rècords

A part del rècord aconseguit en precocitat, també pot ser una temporada històrica per a Guardiola en d'altres termes. L'apartat golejador, de punts, de victòries o de diferència respecte el segon també estan sobre la taula.

Possible rècord de punts si acaben superant els 95 que va fer el Chelsea de Mourinho a la temporada 2004/05. Possible rècord si superen les 30 victòries en una mateixa temporada. Possible rècord si fan més de 103 gols. Possible rècord de diferència de gols. Possible rècord de major diferència sobre el segon classificat. I possible rècord de més victòries fora de casa.

El Manchester City de Pep Guardiola segueix fent passos de gegant, ja sent de campió, i es consoliden com un dels grans.