El Girona guanya amb autoritat contra el Leganés i pot acabar la jornada a dos punts de l’Europa League (3-0). Els gironins, que sumen la quarta victòria consecutiva a Montilivi, ja tenen mitja permanència a la butxaca a falta de 14 jornades pel final de la Lliga. L’equip ja té llicència per somiar amb objectius més ambiciosos.

Un senyor equip

Pablo Machín pot estar orgullós. Els seus futbolistes segueixen donant-li alegries cada cap de setmana. Avui, en divendres. L’entrenador sorià no renuncia al seu particular sistema de tres centrals perquè el seu rendiment està sobradament contrastat. El Girona no ha canviat res des de que va aconseguir l’anhelat ascens a Primera Divisió. I aquest és el gran secret.

El triomf del Girona és el triomf d’un futbol cada vegada menys humil. L’equip creu cegament en les seves possibilitats i això incomoda molt els rivals. El Leganés, un adversari de la seva Lliga, que ja no és la de lluitar pel descens, ha comprovat en primera persona el poder de Montilivi. El Girona no ha tingut cap problema per convertir-se en amo i senyor de la pilota, tot i la baixa sensible de Pere Pons, lesionat.

Els madrilenys, sensació de la temporada a la Copa del Rei, tenien molts problemes per contenir les arribades dels gironins, que tornaven a tenir en Christian Stuani i Portu els seus millors aliats. Stuani ha fregat el primer gol amb una rematada de cap que ha salvat el porter Cuéllar amb una intervenció miraculosa. Però l’ocasió ha estat el preludi de l’1-0. Portu s’ha colat a l’àrea del Leganés per enviar una centrada i provocar unes mans de Mantovani. Penal i gol d’Stuani. Un més al sarró i ja en van tretze.

El Girona ha aprofitat l’empenta del gol per deixar el Leganés estabornit. Portu ha caçat una pilota a l’espai per córrer i fer trontollar l’escaire de Cuéllar amb un xut tan potent que les gairebé 10.000 persones que omplien bona part de les graderies no han vist, però sí han celebrat. El partit semblava decidit en només 32 minuts.

Exhibició de pragmatisme

La gran incògnita del debut del Girona a Primera Divisió era saber com gestionaria l’avantatge en el marcador. I el partit d’avui serveix per confirmar que l’equip no té cap problema per congelar el resultat sense patir en defensa.

Machín no ha tocat res després del descans perquè els onze futbolistes jugaven en sincronia. El Girona no ha deixat que el Leganés encadenés tres passades seguides en atac i seguia multiplicant-se en les ajudes als laterals. Una samarreta de color blau sempre estava envoltava per dues de vermell.

A més, Stuani i Portu seguien amenaçant una defensa que no volia donar un pas endavant per por a encaixar el tercer i acomiadar-se, definitivament, de qualsevol possibilitat de puntuar. L’equip ha fet un exercici de responsabilitat. I Machin ha amenitzat el tram final amb un dels moments més emotius de la temporada.

Eloi Amagat, un futbolista que sap què és jugar amb el Girona a Tercera, ha debutat a Primera. Eloi s’ha estrenat abans que Juanpe posés la cirereta a la nit amb una rematada de cap. 3-0. Festa complerta per començar a celebrar la salvació i imaginar el Girona viatjant per Europa.