L’Espanyol empata contra la UD Las Palmas i assoleix la permanència matemàtica a la Primera Divisió (1-1). Gerard Moreno, amb un altre gol, s’erigeix en el millor jugador d’un equip que torna a escoltar xiulets, però afrontarà les últims tres jornades sense la pressió del descens.

Una oportunitat d'or

L’estrena de David Gallego a l’RCDE Stadium suposava una ocasió única per al tècnic del filial, solució d’emergència fins a final de temporada. Gallego sap que entrenar l’Espanyol és un aparador mediàtic i també és conscient que el club vol aixecar un nou projecte cuidant les despeses al detall. Les circumstàncies l’han situat al capdavant de la banqueta del primer equip i té quatre partits per reivindicar la seva candidatura.

Avui l’Espanyol ha sortit amb una cara diferent amb la que va guanyar la setmana passada contra el Girona a Montilivi. Quatre canvis; la mateixa columna vertebral. L’afició havia de fer un esforç per trobar al·licients per omplir l’estadi contra el Las Palmas, un rival que ja fa dies que és a Segona Divisió.

L’equip començava el primer dia de pont a només un punt de certificar la salvació i acabar amb una temporada per oblidar. L’Espanyol necessitava passar pàgina. I ha sortit sobre la gespa amb la intenció de fer-ho a través de la pilota. Els primers minuts feien presagiar un partit vistós perquè els canaris ja no competien pel resultat.

Les rematades d’Óscar Melendo i Sergio García han estat un miratge, perquè l’equip ha començat a baixar el ritme per regalar espais al Las Palmas, que ho fiava tot al contracop. Un penal per mans de David López després d’una errada clamorosa de Mario Hermoso ha servit en safata el 0-1 a Calleri, que ha enganyat Pau López.

Els xiulets de sempre

L’Espanyol ha acusat el cop del gol. Els de Gallego tenien la pilota, però sense cap intenció. Moreno estava desaparegut i aquesta era la pitjor notícia. Dídac Vilà ha tingut l’empat, però la falta de pràctica a l’àrea rival ha fet que el seu xut marxés massa desviat.

El descans ha detonat els xiulets d’una afició que es nega a acceptar la realitat que li toca viure. Els poc més de 13.500 espectadors fidels mereixien molt més d’un equip que va recuperar l’amor propi a Girona.

Un partit amb poques atraccions s’havia transformat en un parany per a l’Espanyol, que estava obligat a superar-lo. Tenia 45 minuts per evitar la segona derrota consecutiva a casa. El cap de Moreno ha estat a punt de suposar el primer pas de la remuntada, però la seva rematada s’ha estavellat al travesser. La sort tampoc es vestia de blanc-i-blava.

El tresor de l’Espanyol

Gallego ha buscat el canvi a la banqueta. Marc Roca ha tornat a jugar després d’una volta sencera condemnat a l’ostracisme. Ni ell ni Leo Baptistao han aconseguit reactivar un equip que veia com es consumien els minuts sense poder fer res per evitar-ho.

Quan la gent començava a desfilar cap a casa, a falta de quinze minuts pel final, Gerard Moreno ha tornat a erigir-se en el gran proveïdor d’alegries. El seu 15è gol a la Lliga obria un nou escenari. L’Espanyol tenia temps per guanyar i alimentar el seu ego, malmès després de tants disgustos.

Sergi Darder, vestit de davanter, fallava davant el porter Chichizola mentre Gerard es disfressava de jugador total: defensant, distribuint i atacant. Totes les pilotes el buscaven a ell, com si la seva bota esquerra estigués imantada. Els canaris han flirtejat amb l’1-2 aprofitant el desgovern, però el marcador no s’ha mogut per cap de les dues bandes.

L’Espanyol se salva amb un partit discret, en la mateixa línia de tot l’any. I els números ja li donen permís per passar pàgina.