El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha fet un pas important per tal que Catalunya, amb la candidatura Pirineus-Barcelona 2030, pugui acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern del 2030, com explica Catalunya Ràdio. Aragonès ha enviat una carta a l'atenció d'Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, en què li trasllada oficialment l'interès del govern de ser seu olímpica el 2030, 38 anys després dels Jocs Olímpics d'estiu que la capital catalana va organitzar l'any 1992.

Alejandro Blanco presidente comite olimpico español efe

Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol / EFE

Segons s'explica en el mateix text, la Generalitat veu aquest esdeveniment com una oportunitat per assolir un major consens social i territorial dels Pirineus i les polítiques de sostenibilitat. A més, Aragonès defensa que l'organització d'aquests Jocs d'hivern s'aprofitaria per "desenvolupar els compromisos de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides". També caldrà saber quina és la presència de Jaca, la ciutat aragonesa que ja va intentar acollir els Jocs de 1998 i amb la qual es va arribar a un acord per treballar conjuntament. 

 

Caldrà consultar-ho abans amb el territori

No obstant això, abans de continuar amb les negociacions amb el Comitè Olímpic Espanyol i amb l'Internacional, la Generalitat haurà de convocar una consulta perquè el territori doni o no el vistiplau a la candidatura, tal com Esquerra Republicana va garantir a la CUP en el pacte de govern. Així doncs, tot i que la primera pedra està posada, el camí a uns possibles Jocs d'hivern Pirineus-Barcelona 2030 encara és llarg.

De fet, la idea de tornar a ser seu olímpica no és, ni de bon tros, recent. Ja l'any 2010, amb el socialista Jordi Hereu a l'alcaldia de Barcelona, es va començar a parlar de la idea, però des d'un principi no va tenir gaire acceptació i es va desestimar.

Trias volia els Jocs, Colau tenia dubtes

Però amb l'entrada de Xavier Trias va tornar a agafar força una possible candidatura pel 2026. Una candidatura que va quedar "en el congelador" de la mà d'Ada Colau amb el seu nomenament com alcaldessa de Barcelona l'any 2015. Ara, el nou context de diàleg entre l'estat espanyol i el govern de la Generalitat provoca que, ara sí, la candidatura del 2030 sigui una realitat. A més, compta amb el suport empresarial que moltes vegades li mancava. 

xavier trias ada colau europa press

Amb l'arribada de Colau, la candidatura va perdre força / Europa Press

Tot i que no existeix una data exacta per presentar la candidatura al Comitè Olímpic Internacional, el govern espanyol no hauria de trigar gaire. De fet, el termini ideal per fer-ho seria abans que comencin els Jocs de Tòquio, que quedaran inaugurats en vuit dies, el 23 de juliol. Si no s'ha pogut enviar abans, segurament s'esperarà fins que acabin, a partir del 8 d'agost.

El COI acostuma a demanar que les presentacions dels projectes es facin com abans millor. L'anunci de la ciutat escollida es farà l'any 2023 a Bombai, a l'Índia, set anys abans de la celebració dels Jocs.

Pirineus-Barcelona ja sap amb qui competirà

Amb aquest anunci oficial del govern català, cal començar a mirar quines són les competidores per acollir aquests Jocs. Encara queda temps perquè puguin aparèixer noves candidatures, però ja n'hi ha algunes que són públiques, com el cas de Salt Lake City, als Estats Units, i de Sapporo, al Japó.

Jocs Olimpics Toquio 2020 mascaretes JJOO EFE

Sapporo vol els Jocs d'hivern. Tòquio acull aquest any els d'estiu / EFE

Salt Lake City, a l'estat de Utah, va acollir els Jocs d'hivern de 2002, i també volen els del 2030, i el Comitè Olímpic dels Estats Units la va escollir abans que Denver i Reno, com a aposta americana. Però no està garantit que apostin pels del 2030. La candidatura ferma de Sapporo fa que potser Salt Lake City centri els seus esforços a intentar albergar els del 2034.

La cursa olímpica ja ha començat, i també hi és Vancouver, com a candidata oficial. A més, també s'ha parlat de la possibilitat que s'hi sumin les candidatures de Lviv, a Ucraïna (però conjuntament amb Polònia i Letònia) i la del Quebec.