El FC Barcelona té una nova perla a les seves files. Es diu Ibrahim Diarra, té 18 anys i comença a enlluernar amb una força que no es veia des de la irrupció de Lamine Yamal. La seva espectacular actuació a la final de la UEFA Youth League —amb un doblet i una assistència— no ha passat desapercebuda en el club, i el seu nom ja circula amb força entre els responsables del primer equip. Tant és així que Hansi Flick ja el té al seu radar.
La història de Diarra en el Barça no va començar amb llums ni titulars. Fitxat oficialment a finals de 2024 després de complir la majoria d'edat, la seva arribada es va donar entre crítiques precipitades. No portava ni tres mesos a Barcelona quan ja hi havia qui qüestionava el seu fitxatge. Tanmateix, el temps, la paciència i el treball li han donat la raó al club. Avui, en la Ciutat Esportiva Joan Gamper, es parla d'ell com d'un interior total, capaç de marcar diferències com pocs.
Una adaptació difícil... i una explosió fulgurant
El camí no ha estat fàcil. Diarra va decidir viure a La Masia per accelerar la seva integració, però els seus primers passos van estar marcats per diversos obstacles. Va arribar amb sobrepès, arrossegava molèsties al genoll i l'idioma va suposar una barrera important. Tot això va obligar el club a ajustar la seva planificació inicial, retardant la seva incorporació al Barça Atlètic i situant-lo en el Juvenil A.
Lluny de frustrar-se, el jove malià es va enfocar en millorar el seu estat físic i adaptar-se al ritme del futbol europeu. La seva recompensa ha arribat en gran: cinc gols i una assistència en els seus últims cinc partits. Entre ells, un gol de bonica factura davant l'Espanyol en el derbi i un recital a la final continental juvenil, on va brillar com el millor del partit.
De l'extrem al '8' modern
Encara que molts ho assenyalaven inicialment com un extrem, els tècnics blaugrana veuen a Diarra un interior modern, dels que tenen recorregut i presencia en ambdues àrees. No intervé excessivament en l'elaboració, però és letal als últims metres, amb una velocitat d'execució que recorda als centrecampistes més resolutius del futbol actual. La seva potència, lectura del joc sense pilota i capacitat per guanyar duels el converteixen en un perfil molt complet.
La comparació amb Lamine Yamal, salvant posicions i estils, no és gratuïta. En el club no veien una irrupció amb aquest nivell de projecció des de l'aparició de l'atacant de Mataró. A nivell intern, ja hi ha qui considera que Ibrahim està destinat a ser un dels noms propis del futur del Barça.
El primer equip, cada vegada més a prop
L'impacte de Diarra ha arribat també a orelles del primer equip. Hansi Flick, sempre atent als moviments del futbol base, valora convocar-lo per a la pròxima pretemporada. El malià serà jugador del filial el pròxim curs, però la seva progressió i professionalisme podrien obrir-li les portes del vestidor del Camp Nou més aviat de l'esperat.
En un Barça que necessita talent jove i compromès, Ibrahim Diarra representa aquesta nova generació disposada a agafar el relleu. En el club el tenen clar: han trobat una altra joia. I Flick, que sap el que és treballar amb jugadors especials, ja veu en ell una cosa que no veia des de Lamine.