Barça i València es veuen les cares en la final de la 117a edició de la Copa. Els culers intentaran tancar al Benito Villamarín de Sevilla una temporada perfecta, almenys en les competicions espanyoles, i aconseguir el segon doblet consecutiu sota les ordres d'Ernesto Valverde. El València arriba a la final eufòric després d'acabar la Lliga Santander en quarta posició i assegurar així una plaça Champions per la temporada que ve.
Aquesta serà la quarta vegada que valencians i barcelonins es disputaran una final de Copa, però serà el primer cop que ho facin sota la denominació de Copa del Rei, i és que les tres vegades anteriors ho van fer quan la competició es jugava sota el nom de Copa del Generalísimo. El resultat global és de dues victòries blaugrana i una pels de la capital del Túria.
Kubala i César decideixen a la pròrroga la final de 1952
La primera de les tres finals amb Barça i València com a protagonistes va tenir lloc l'any 1952, a l'estadi de Chamartín de Madrid, en un partit que els culers van guanyar a la pròrroga per un resultat de 4 a 2. El Barça, entrenat per Ferdinand Daucik, s'havia proclamat campió de Lliga un mes abans i va aconseguir el títol de Copa després de remuntar un partit que al minut 28 perdia per 2 a 0. El València s'havia avançat amb un doblet de Badenes, un futbolista amb passat al Barça, però Basora va retallar distàncies cinc minuts abans del descans.
FC Barcelona
A la segona part, després d'un atac continu dels homes de Daucik, Jordi Vila va signar el gol que igualava el partit a poc menys de vint minuts pel final, i amb aquest resultat d'empat a dos es va arribar a la pròrroga. Al temps extra, la qualitat de dos dels millors golejadors de la història del Barça, Kubala i César, van donar l'onzè títol de Copa al Barça, que va signar una temporada històrica.
Els blaugrana van ser campions de Lliga, Copa, Copa Latina - un precedent de la Champions que jugaven els campions d'Itàlia, França, Portugal i Espanya -, de la Copa Eva Duarte - la precursora de l'actual Supercopa - i del Trofeu Martini & Rossi, que s'atorgava a l'equip amb major diferència de gols de la Lliga. Aquella temporada va donar origen a un equip de llegenda, el conegut com "Barça de les Cinc Copes".
El València es revenja dos anys després amb una victòria contundent
Igual que dos anys abans, l'estadi de Chamartín va ser la seu de la final entre Barça i València, però el resultat final va ser força diferent. Amb molts dels mateixos protagonistes de la final de 1952, però amb la baixa sensible de Kubala, què s'havia lesionat a San Mamés durant els quarts de final, el València va passar per sobre dels blaugrana i va tancar una final en què el Barça no va tenir opció i va caure per 3 gols a 0.
Un doblet de Fuertes i un gol de Badenes, que ja havia marcat en la final anterior, van donar al València el seu tercer títol de Copa i van deixar una imatge icònica en el club de la capital valenciana. El seu porter, Quique Martin, que havia jugat set temporades al Barça va pujar sobre del travesser per celebrar la victòria contra el seu antic club.
Valencia CF
El Barça torna a guanyar a la pròrroga la temporada 1970/71
En l'última de les tres finals que fins ara han jugat culers i chés, el Barça va sortir-ne vencedor, igual que el 1952, a la pròrroga. També a Madrid, però ja al Santiago Bernabéu, es va repetir gairebé exactament el guió de la final de 1952. El València va posar-se 2 a 0 amb gols de Claramunt, al minut 21, i de Paquito, al 48.
Els valencians, que havien guanyat la Lliga, s'acostaven a una temporada històrica si podien guanyar la Copa, però el Barça va aconseguir portar el partit a la pròrroga gràcies als gols de Fusté (51') i de Zabalza (71'). En un Bernabéu ple de gom a gom, amb més de 100.000 espectadors, el Barça va avançar-se al minut 100 amb un altre gol de Zabalza però el València va igualar el partit dos minuts després.
Però Alfonseda, a només set minuts del final de la pròrroga, va marcar el quart gol del Barça i va posar la rúbrica al 17è títol de Copa pel Barça, un trofeu que no tornaria a guanyar fins set anys més tard.
Gairebé mig segle després, i, per primer cop fora de Madrid, Barça i València es jugaran una final de Copa. Un títol que pel Barça suposaria refermar la seva condició de rei de copes, ja que en sumaria cinc de seguides, mentre que el València tancaria la temporada del seu centenari aixecant un títol.