Ferran Torres va sortir del partit contra Portugal amb una sensació molt clara que va fer mèrits per canviar la jerarquia de l'atac d'Espanya. El valencià no va ser titular, però la seva entrada va alterar el tram final del matx i va acabar sent decisiva en l'acció del gol. La seva assistència a Mikel Merino va ser exquisida, una passada de jugador intel·ligent, capaç de veure l'espai abans que els altres i resoldre quan el partit semblava bloquejat.
Aquesta acció obre un debat incòmode per a Luis de la Fuente. Mikel Oyarzabal va treballar molt, va ajudar en la pressió i va oferir suports, però va tornar a quedar-se curt en el que més se li exigeix a un davanter. Va tenir una ocasió claríssima davant Diogo Costa i no la va convertir. A més, va aparèixer massa escorat i massa lluny de les zones on un nou ha de marcar diferències.
Ferran va canviar el partit
El contrast va ser evident. Oyarzabal va fer moltes coses útils, però poques decisives. Ferran, en canvi, va entrar i va donar a l'atac una lectura diferent. No necessita tocar massa vegades la pilota per generar perill. Sap obrir espais, arrossegar defenses i trobar la passada que trenca una eliminatòria. Això va ser exactament el que va fer davant Portugal.
Per això el valencià sent que mereix més. No és només una qüestió d'ego competitiu, sinó de rendiment. En un Mundial, les jerarquies canvien amb accions concretes. I Ferran Torres va participar directament en la jugada que va ficar Espanya a quarts. Oyarzabal, malgrat tot el seu treball, va acabar frustrat per no haver aprofitat les arribades que va tenir l'equip.
Oyarzabal queda assenyalat
El gran dubte de De la Fuente està en el perfil que necessita Espanya. Oyarzabal dona ordre, pressió i continuïtat, però si no apareix a l'àrea, el seu paper perd força. Un davanter pot sacrificar-se, caure a banda i associar-se, però també ha de ser al lloc del gol. Davant Portugal, no ho va estar. Ferran tampoc és perfecte. La seva falta en l'última jugada va posar un nus a la gola de tota Espanya i va recordar que també viu en el filferro. Però abans havia canviat el partit amb una acció d'altíssim nivell. Aquesta és la diferència que pesa ara en la conversa.
Luis de la Fuente haurà de decidir si manté Oyarzabal pel seu equilibri o si premia Ferran per l'impacte que va tenir. El valencià creu que l'ha d'enviar a la banqueta i no està sol en aquesta lectura. Després de Portugal, el debat ja no és teòric: Ferran va acudir al rescat i Espanya ho va notar.