La primavera del 2011, la rivalitat entre el Barça i el Reial Madrid va viure un dels seus moments més tensos. El calendari va provocar 4 Clàssics seguits entre l'equip de Guardiola i de Mourinho, un de Lliga, la final de la Copa del Rei i el doble enfrontament de les semifinals de la Champions League. El primer va ser el de Lliga, un 1-1 al Bernabéu intranscendent, ja que el Barça ja havia sentenciat la Lliga.
Tot es va començar a escalfar en el següent, la final de la Copa, un partit en què el Barça va ser molt superior, però va ser frenat per la violència del Reial Madrid, amb el beneplàcit de l'àrbitre Undiano Mallenco. A Pedro li van anul·lar un gol per un fora de joc mil·limètric i Cristiano Ronaldo va marcar en la pròrroga el gol de la victòria.
⚪ 🇵🇹 En 2011, después del 0-2 del Barcelona en el Bernabéu, José Mourinho hizo algo que muchos no quisieron escuchar: señaló públicamente que detrás del éxito del Barça había algo más que fútbol. Recordó sus Champions con Porto e Inter, ganadas “con trabajo, con esfuerzo, sudando”, y después disparó contra Guardiola: “Tú tienes una Champions que me da vergüenza ganar”, en referencia al escándalo de Stamford Bridge. “Yo tendría vergüenza de ganar una Champions así”. También dijo que si el Barcelona ganaba aquella Champions sería “con el escándalo del Bernabéu” y deseó que algún día Guardiola pudiera ganar una Champions “blanca”. En aquel momento Mourinho quedó como el resentido, el provocador, el entrenador incapaz de aceptar una derrota. Muchos se burlaron de aquella denuncia. Hasta que apareció el caso Negreira y se descubrió que el Barcelona había mantenido durante años una relación económica con el entonces vicepresidente del Comité Técnico de Árbitros. De repente, aquello que Mourinho había señalado como una cuestión de poder e influencia alrededor del arbitraje dejó de parecer una simple paranoia. Y Negreira, no es el final de la historia: es apenas la punta del iceberg de una estructura mucho más profunda. Porque la corrupción en el fútbol no tiene por qué reducirse a la caricatura de “comprar árbitros”. También está en las relaciones con el PSOE el CTA y la Liga, los favores, el acceso, las influencias y las redes de poder construidas durante años. Y eso atraviesa distintas etapas del Barcelona: no solamente el Barça de Messi, también el de Laporta, o ¿Debería de decir el del PSOE? Mourinho no conocía en 2011 todo lo que terminaríamos conociendo después. Pero fue de los primeros en decir públicamente que algo no cuadraba. Y el tiempo terminó obligándonos a volver a escuchar aquella rueda de prensa. Video de: @Videos2004mm
— Héctor Pedrero | Paganini Metallum (@HectorPeHdz) August 15, 2026
Del "puto amo" als "per quès"
Pep Guardiola va criticar el gol anul·lat i Mourinho, tot seguit, es va mofar de l'entrenador del Barça per protestar per un encert de l'àrbitre. Guardiola li va agafar el guant i uns dies després, en la prèvia de l'anada de la Champions, al Bernabéu, va dur a terme una de les rodes de premsa més recordades de la història, la del "puto amo".
El partit va acabar 0-2, amb un doblet de Messi, amb el Madrid amb 10 per l'expulsió de Pepe, que va entrar de forma violenta a Dani Alves. I va arribar el moment. La derrota va fer explotar Mourinho, que va celebrar la roda de premsa del "Per què?", un altre moment llegendari.
El mítico Pinto le ha dedicado una canción a Mourinho y su “¿por qué?”. Es una absoluta leyenda. https://t.co/CkAaMlw55H
— Iniestazo (@INIE8TAZO) September 8, 2026
Pinto rememora la rivalitat amb el Madrid de Mourinho
I aprofitant aquell moment històric, José Manuel Pinto, porter suplent de Víctor Valdés en aquella època i gran amic de Leo Messi, ha creat una cançó que està causant sensació. Pinto, productor musical d'èxit sota el nom de Wahin, que va arribar a guanyar un Latin Grammy el 2016 amb un treball en el tema Ámame como soy de la cantant Niña Pastori, ha recordat aquells temps de màxima rivalitat en la cançó.
"Jo a tu no te la vaig robar; jugant bé, te la vaig prendre. Tu et preguntes per què. Perquè soc millor, bé, i què? A tu patint se't veu. Perquè et va donar al toto bé. I no et preguntis més. Per què, per què, per què", afirma la lletra de la cançó. "Digues-me a la cara que no la mereixo. Que tu et mors quan jo la beso. Jo sé, l'enveja a tu et ve per això. Per això. Tu no la mereixes. Tothom sap que em pertany. Li he donat molt més del que tu ofereixes. Quan jo arribo, tu desapareixes".
